Bush nomena Negroponte per al càrrec de director nacional d'Intel·ligència

La nominació de Negroponte té lloc en un moment d'escalada de la tensió dialèctica entre Estats Units i Síria i Iran davant de la possibilitat que Damasco hagi intervingut d'alguna manera en l'atemptat contra l'exprimer ministre sirià Rafik Hariri i, d'altra banda, la voluntat iraniana de continuar el seu programa civil d'energia nuclear.

Negroponte, com a ambaixador d'Estats Units a Bagdad, representa una línia de continuïtat amb la política exterior que Bush va dur a terme després dels atemptats de l'11 de setembre i que es va traduir en la intervenció militar primer a Afganistan i posteriorment a Iraq, però el bagatge diplomàtic de Negroponte com a ambaixador davant de l'ONU suposa un gir cap a posicions d'entesa amb Europa, àmpliament recordades en els darrers temps des de Washington.

Sobretot en un tema tan delicat com els serveis d'intel·ligència d'Estats Units que van dur els EUA, al costat de Regne Unit i Espanya a defensar davant del Consell de Seguretat de l'ONU la intervenció militar a Iraq, basant-se en informacions falses sobre la possessió d'armes de destrucció massiva del règim de Saddam Hussein.

Si alguna cosa ha deixat clar Bush als primers passos de la seva segona Administració ha estat la seva intenció de recuperar els llaços amb els seus «amics europeus», amb referència a França, Alemanya i Regne Unit -per aquest ordre-, per a això no ha dubtat a assenyalar durant la roda de premsa la importància de la diplomàcia a superar els esculls, com puguin ser ara Iran i Síria, però també per determinar quina part del pressupost per a intel·ligència es dóna a cada agència.