L'aliança xiïta s'imposa en els comicis de l'Iraq amb el 48 per cent dels vots

Les dades oficials finals van venir a confirmar d'aquesta manera l'esperat triomf de l'aliança xiïta en els comicis a l'Assemblea Nacional celebrats el passat 30 de gener, amb més de quatre milions de vots. L'aliança kurda, amb 2,175 milions, i la llista d'Alaui, amb 1,168 milions, van completar el trio de vencedors.

La Comissió Electoral va afegir que un total de 8.456.266 vots es van repartir entre les 111 llistes de candidats. Més de 94.000 van ser declarats invàlids. Els resultats posen de manifest que els xiïtes hauran de formar aliances dins de l'Assemblea Nacional per treure endavant els seus projectes i nomenar tant un president com un primer ministre. El president i dos vicepresidents han de ser elegits per una majoria de dos terços.

Malgrat tot, es tracta d'una gran victòria del col·lectiu xiïta, que és majoria a Iraq però que va viure oprimit durant el règim de Saddam Hussein; de fet, no assolia el poder des de l'establiment del modern Estat iraquià, després de la Primera Guerra Mundial.

Poc abans de l'anunci dels resultats, el líder de l'Aliança Unida Iraquiana (AUI), Abdul-Aziz Al-Hakim, havia predit que la seva formació aconseguiria entorn d'un 60 per cent dels sufragis.

Les xifres també revelen que molts àrabs sunnites es van quedar a casa seva el dia de les eleccions. Així, per exemple, només es van registrar 17.893 paperetes -el 2 per cent del cens- per als comicis a l'Assemblea Nacional a la província d'Anbar, un feu de la insurrecció musulmana sunnita.

Mentrestant, a Mossul, només un 17 per cent dels ciutadans amb dret a vot va acudir a les urnes per a les eleccions a l'Assemblea Nacional.