El món recorda l'holocaust d'Auschwitz

Envoltats de filats de pues i les restes de la maquinària de la mort utilitzada per matar amb gasos i per incinerar moltes de les 11 milions de persones que moriren durant l'Holocaust, els líders que presidiren la cerimònia es comprometeren a assegurar que l'atrocitat de la Segona Guerra Mundial mai no sigui oblidada.

Fins a 1'5 milions de persones moriren a les cambres de gas i als crematoris d'Auschwitz-Birkenau, establert per l'Alemanya nazi a la Polònia ocupada com el centre principal de la seva «solució final», el genocidi de sis milions de jueus europeus.

Auschwitz va ser alliberat el 27 de gener del 1945 per l'Exèrcit Roig soviètic, els sorpresos soldats del qual en rescataren 7.000 demacrats presoners abandonats allà després de la retirada dels alemanys.

«La neu queia com avui, anàvem vestits de retxes i alguns de nosaltres anàvem descalços», va dir el sobrevivent polonès de 84 anys Kazimierz Orlowski mentre esperava que començassin les cerimònies. «Foren temps horribles».

Sobrevivents ancians, molts d'acompanyats per familiars més joves, van passar caminant lentament pels cèrcols rovellats sota un cel gris i una forta nevada, i es van dirigir cap a un monument a les víctimes.

«No som aquí per parlar del que va passar. L'únic que cerc és encendre una espelma per ma mare, perquè les seves cendres són, qui sap on, en aquest camp», va dir Jan Wojciech Topolewski, un expresoner la mare del qual va morir a Auschwitz.

Durant quatre anys el camp va ser la peça central de la «solució final» de l'Alemanya nazi. El lloc s'ha convertit en el símbol més poderós de l'Holocaust.

Els líders mundials, al costat de desenes de sobreviventes, tenien previst encendre les espelmes al principal centre d'extermini de Birkenau, a uns 70 quilòmetres de Cracòvia. Més de 30 caps d'Estat i alts funcionaris presenciaren els actes, inclosos el president israelià Moshe Katsav (representant del poble més perseguit); el president rus, Vladimir Putin (representant dels llibertadors); l'alemany, Horst Koehler (en representació dels antics opressors); el vicepresident dels Estats Units Dick Cheney, i el president francès, Jacques Chirac, entre altres representants.