La matança de centenars d'obrers als carrers de Sant Petersburg (1905), coneguda com el «Diumenge Sagnant», detonador de la primera revolució russa que va fer trontollar els fonaments del tsarisme, compleix avui 100 anys.
«El meu pare es va unir als bolxevics als 14 anys per venjar la mort de l'avi que va morir a les mans de les guarnicions del tsar», va assenyalar Nadezhda Osmolóvskaya, néta d'Ivan Orlov, un dels 170 obrers que van morir.
Aquest incident, que va deixar més de 4.000 víctimes entre els obrers, les seves dones i els seus fills, va llançar per terra el mite de la benevolença del tsar i és considerat el pròleg de la revolució bolxevica que va enderrocar Nicolau II dotze anys més tard (1917).
Els salaris baixos, la llarga jornada laboral (d'onze hores, sis dies a la setmana), l'alt cost i les dures condicions de vida van empènyer als carrers de la capital imperial 135.000 obrers de les fàbriques Putilov, encapçalats pel sacerdot George Gapon.
El seu propòsit era lliurar en mà al tsar una petició en la qual li sol·licitaven que estudiàs les seves demandes: jornada de vuit hores, alça salarial, llibertat d'associació i sufragi secret per a la Duma.
«Som tractats com esclaus, no com a éssers humans. Som llançats a l'abisme de la pobresa i la ignorància. No et neguis a ajudar el teu poble», assenyalava el missatge dirigit al tsar, firmat per Gapon i un altre líder obrer.
En canvi, Nicolau II no va arribar a rebre'ls i va decidir, al seu lloc, reforçar la guarnició de la capital amb tropes acantonades als afores de Sant Petersburg, malgrat el fet que en la manifestació pacífica participaven dones i nins.
«Els que acompanyaven Gapon a les primeres files portaven retrats del tsar i icones, no pancartes reivindicatives. Es podien sentir càntics religiosos, no crits de protesta», assegura la néta d'Orlov. Segons el relat del propi Gapon, els manifestants van ser massacrats primer per una càrrega dels cosacs i després escomesos pels soldats apostats a la porta Narvski i en els voltants del Palau d'Hivern.
Gapon, que es va refugiar a la casa de l'escriptor Màxim Gorki, va confessar: «Això és obra del nostre petit pare, el tsar. Els cosacs no van tenir pietat ni de les dones ni dels al·lots. No hi ha tsar, no hi ha Església, no hi ha Déu», va proclamar. Gorki, que s'havia manifestat obertament crític amb la política de Nicolau II, va escriure immediatament un telegrama a William Randolph Hearst, amo deNew York Journa, amb el següent missatge: «La revolució russa ha començat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.