Devers 15.000 palestins assaltaren ahir la Muqata per rebre i per acompanyar les restes del president palestí, Iasser Arafat, que fou sepultat enmig del caos i d'una emoció no continguda per la mort de l'home que sabé capitalitzar el descontentament palestí i omplir de contingut els seus sentiments. Arafat va ser embolicat amb un llençol blanc i després amb una bandera palestina; reclinat sobre el costat dret i amb el cap en direcció a la Meca, d'acord amb el que mana l'islam.
Fou introduït en una casta de sarcòfag de pedra i marbre omplert de terra sagrada duita en deu sacs pel mufti, Akram Sabri, la màxima autoritat religiosa de Jerusalem, des de la mesquita d'Al Aqsa de la ciutat vella. La cavitat oberta per les excavadores palestines es tapà de manera provisional amb ciment. Allà hi reposa el creador del moviment palestí des d'ahir, entre quatre cedres. Les exèquies d'Arafat tingueren lloc amb una celeritat inusitada, enmig d'una perillosa confusió i en un ambient d'energia i d'hiperactivitat propis del seu caràcter en vida.
Sense menjar, sense beure ni fumar perquè es tractava del darrer dia de ramadà, milers d'homes -poques dones- clamaren a l'uníson «Arafat, Arafat» en albirar els dos helicòpters militars egipcis al cel de Ramal·lah. Un duia les restes del president i amb el segon hi tornaven les autoritats palestines del funeral d'Estat del Caire. És a dir, el Govern interí palestí en ple.
L'agilitat dels palestins per enfilar-se pels murs, els terrats, els arbres, els pals, les palmeres i fins i tot per les parres quedà ahir ben demostrada. La profusió de símbols nacionalistes palestins, banderes, retrats d'Arafat plasmats fins i tot en globus blancs i milers de «keffiyas», emblema ja de la resistència palestina, s'alçaren mentre sonaven potents xiulets i crits d'«Abú Amar, Abú Amar» nom de guerra del president palestí.
Les portes dels helicòpters romangueren tancades mitja hora, de tan grossa que era l'allau. Al final, es pogué davallar el fèretre embolcallat amb la bandera palestina. Gairebé va ser portat a l'aire, tot i l'estora vermella desenrotllada una hora abans per a l'ocasió i per la qual caminaren milers de palestins. Llavors fou col·locat damunt un vehicle per traslladar-lo des de l'heliport cap a un dels edificis de la Muqata, un recorregut de 50 metres per al qual calgueren vint minuts perquè la multitud li barrava el pas.
El protocol i els honors militars quedaren diluïts entre la multitud. Els tirs i les ràfegues de metralleta a l'aire, en memòria del veterà líder de l'OLP, contribuïren a la pèrdua de control dels policies palestins, armats per autorització expressa d'Israel. Tots volien tocar el bagul i durant la desordenada processó fúnebre de menys de 50 metres, qualcú aconseguí agafar la bandera. Un record per a la història.
La banda militar i el custodi de Terra Santa, Pier Batistta Pizzaballa, amb el seu seguici de franciscans, eren invisibles enmig del tumult. Els cònsols de Jerusalem i els caps de les oficines diplomàtiques a Ramal·lah que esperaven per retre el seu darrer tribut a Arafat, se n'hagueren d'anar de pressa. En aquell moment es desplomà una de les casetes de la guàrdia d'Arafat pel pes de desenes de persones enfilades a la seva teulada. Nou ferits i desenes de desmaiats en foren el resultat. Res no sortí com s'havia previst, però la Muqata, la vella presó de l'imperi colonial britànic, ja ha quedat convertida en símbol de la resistència palestina perquè hi reposa Arafat, el màxim responsable de la lluita dels palestins contra Israel en el segle XX.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.