Kerry guanya el primer cara a cara amb Bush

El 46% dels enquestats considerà guanyador el candidat demòcrata i el 37%, el republicà

TW
0

> John Kerry, a qui donen com a vencedor del primer duel televisat amb George W. Bush, tornà ahir a la cursa, quan falta un mes per als comicis presidencials dels EUA. Els sondeigs tot just posteriors al debat mostraven un avantatge clar per a Kerry: un 46% dels interrogats considerava vencedor el candidat demòcrata, mentre que segons el 37% havia estat Bush. D'altra banda, ambdós bàndols, el demòcrata i el republicà, s'atribuïen la victòria del primer cara a cara que dijous al vespre enfrontà el president republicà sortint i el seu adversari demòcrata, la premsa i els experts estimaren de manera gairebé unànime que John Kerry «havia guanyat el debat davant d'un George W. Bush a la defensiva.

Durant el debat, George W.Bush va advertir que Estats Units ha d'evitar demostrar debilitat perquè «el món podria anar al desastre», mentre que el seu rival a les eleccions va aportar per reforçar les aliances en el món i fomentar la llibertat en lloc de la port, al mateix temps que va acusar Bush d'enganar els ciutadans nord-americans amb la guerra d'Iraq.

Bush va reiterar la necessitat que EUA continuï estant a l'ofensiva per lluitar «contra els terroristes arreu del món amb la finalitat de no combatir-los» en sòl nord-americà, mentre que la major amenaça per a Kerry és la profiferació nuclear i que països com Corea o Iran es dotin d'armes nuclears.

En un debat centrat en política exterior, Iraq va ocupar la major part dels noranta minuts de què disposaven els dos candidats. Si Kerry va recordar una i una altra vegada que el president va mentir amb respecte a les armes de destrucció massiva, que va iniciar una guerra sense tenir un pla de pau i que per atacar Iraq es va desviar de l'objectiu de lluitar contra els autors dels atemptats de l'11 de setembre, Bush va advertir que el futur president d'EUA no pot pensar que el món no està millor sense Sadam Hussein.

Segons Kerry, Bush va cometre una «errada colosal de seny» en envair Iraq, perquè el líder d'Al Qaeda, Osama bin Laden, era a Afganistan i no a Iraq «i seny és el que cercam en un president d'Estats Units». El candidat demòcrata també va criticar que el president afirmàs abans de la invasió que acabàs la via diplomàtica i no ho va fer.