Les forces especials russes (FSB) entraren ahir a l'escola de Beslan, a Ossètia del Nord, dos dies i mig després que començàs la crisi dels ostatges, en la qual un comando armat protxetxè retingué un nombre encara no determinat d'infants i adults que, segons les estimacions de la Presidència russa, podria assolir les 1.200 persones. L'assalt va deixar al voltant d'un centenar de morts i uns 600 ferits, encara que de moment no hi ha xifres oficials.
Més de 200 persones moriren durant el dramàtic desenllaç de la crisi dels ostatges, segons informaren fonts del Ministeri de Sanitat d'Ossètia del Nord. Les fonts explicaren que aquesta xifra inclou adults i infants morts tant durant l'enfrontament entre les forces russes i els segrestadors, com els que moriren als hospitals a causa de les ferides, cremades i traumes.
Segons les últimes dades del Ministeri, foren hospitalitzats en total 704 ostatges, entre els quals hi havia 259 infants. L'assalt es produí una hora i mitja després que el comando tornàs a demanar la independència de Txetxènia, segons assegurà el president ossetià Alexandre Dzassokhov, que en aquell moment va descartar l'ús de la força. A les 13.08 (11.08 hora balear), dues potents explosions es produïren al recinte, seguides de trets i d'un grup d'ostatges que escapava del col·legi.
A les 14.00 hora local les FSB entraren al col·legi i en prengueren el control en amb prou feines mitja hora. Tanmateix, les explosions i els intercanvis de trets, en els quals hi hagué fins i tot llançagranades, continuaren durant hores. El final de la crisi no arribà ni tan sols quan les autoritats anunciaren que tots els ostatges havien estat alliberats. De fet, poc després el cap de les FSB a Ossètia del Nord, Valeri Andreiev, declarà que encara quedaven ostatges a l'interior de l'escola.
Ja entrada la nit, un periodista de la primera cadena de televisió pública russa afirmà que tres segrestadors que continuaven lluitant «foren eliminats». Per la seva part, el general Viktor Sobolev, comandant de les tropes de l'Exèrcit rus, que també participa en l'operació, assegurà poc després que s'«havien liquidat» gairebé tots els membres del comando, malgrat que quatre segrestadors aconseguiren fugir. Entre els membres del comando abatuts sembla haver-hi almenys deu ciutadans d'origen àrab, segons asseguraren fonts de les FSB.
El final de l'operació fou anunciat abans de les 22.30 hora local per aquest mateix comandant. L'alt cost en vides i la contundència amb la qual s'empraren les forces russes generà suspicàcies sobre si s'elegí el moment més adequat per actuar. De fet, els mateixos familiars dels ostatges demanaren que s'exhaurissin les negociacions i arribaren a amenaçar de posar-se enmig en cas que es realitzàs l'assalt.
Tanmateix, l'entrada de les forces russes no estava planejada, segons assegurà el seu director d'Andreiev. «No teníem planejat l'ús de la força; planejàvem negociar l'alliberament dels ostatges i això és per al que l'assessor presidencial Aslajanov ha vingut aquí», assegurà.
Aquest responsable recordà que durant el matí membres del Ministeri d'Emergències, que actuaren en aquest cas d'acord amb els terroristes, anaren al col·legi a agafar els cossos dels ostatges morts. «Dues poderoses explosions sacsejaren l'edifici, després de la qual cosa els ostatges començaren a fugir del col·legi», indicà Andreiev, que precisà que en aquell moment els terroristes «van començar a disparar» i fou llavors quan decicidiren assaltar el col·legi. Segons un dels ostatges, una de les bombes col·locades pels terrorisats explotà de manera accidental. Una trentena d'ostatges intentaren fugir, quan el comando obrí foc per detenir-los; després començà un tiroteig.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.