Després de l'històric acord aconseguit divendres per dotar Europa d'una Constitució, ara s'obre una nova etapa en la qual el text constitucional haurà de ser aprovat per tots els països membres a través dels seus parlaments o mitjançant referèndum. El text haurà de ser ratificat per 27 països, els 25 actuals membres més Bulgària i Romania, l'adhesió dels quals s'espera per a l'any 2007.
El procés de ratificació es prolongaria almenys dos anys després de la firma en un solemne acte previst per desembre a Roma. Fins al moment tan sols Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca i Irlanda han anunciat referèndum sobre el text, encara que no es descarta que aquesta mateixa via sigui adoptada finalment a Espanya, República Txeca, Luxemburg i Holanda, mentre es mostren indecisos França, Portugal, Estònia, Polònia, Letònia, Lituània i Eslovènia.
La tasca no sembla fàcil en una Europa que registrà les taxes més baixes de participació en la seva història en les darreres eleccions al Parlament europeu i on creix el nombre d'euroescèptics. Segons el text de la Constitució, si dos anys després de la seva firma, prevista per a d'aquí tres mesos, 4/5 dels països membres la ratificassin i un o diversos tiguessin problemes, el Consell Europeu «prendrà coneixement de la qüestió».
En cas que es produís aquesta situació causaria una greu crisi en la Unió Europea, que podria en darrera instància desembocar a la sortida dels països reticents de la UE. La Constitució ofereix per primera vegada als estats membres la possibilitat d'abandonar la Unió.
El primer ministre britànic, Tony Blair, que defensa la permanència en la Unió Europea, assegurà que l'acord suposava el naixement d'una Europa en la qual «el Regne Unit podia sentir-se còmode», lluny del federalisme propugnat per Alemanya i França, en el que semblava el seu primer discurs de campanya per al referèndum.
També Bèlgica, Dinamarca i Irlanda celebraran consultes populars sobre el Tractat i hi ha grans possibilitats que el facin Espanya, Luxemburg, República Txeca i Holanda. En els altres països la qüestió encara està per decidir, i la principal incògnita és l'Estat francès, on el tractat de Maastricht fou aprovat en un referèndum en 1992 per una exigua majoria coneguda com el «petit oui».
El president francès, Jacques Chirac, reaci a convocar el plebiscit, és el que ha de decidir en darrera instància. Com a nota optimista, l'últim eurobaròmetre sobre la Constitució, que data de març passat, mostrava que un 77 per cent dels europeus estava a favor d'una Carta Magna europea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.