TW
0

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea realitzaren ahir, un dia després dels comicis amb menor participació de la seva història, un exercici poc habitual d'autocrítica, considerant que no han transmès de manera correcta als ciutadans la importància del que hi havia en joc i s'han deixat portar per qüestions d'índole nacional. Els resultats, per tant, fan més urgent aconseguir un acord sobre la Constitució Europea en la propera reunió de caps d'Estat i de Govern del 17 i el 18 de juny.

El president de la Comissió Europea, Romano Prodi, culpà els partits tradicionals per la seva «falta d'entusiasme» a la campanya electoral i perquè han estat «una mica reticents» a l'hora d'abordar una «vertadera discussió» sobre els temes europeus.

Els responsables europeus també es mostraren ahir empegueïts pels resultats electorals, que revelen una participació baixa en els 25 estats, però especialment exigua als nous estats membre que entraren a la UE l'1 de març passat, en els quals només un de cada quatre va complir el seu dret democràtic. És una notícia dolentíssima, afirmà l'Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Javier Solana. A més, va revelar que sentia una gran frustració per les pitjors dades de la història de la Unió.

El president en exercici del Consell de Ministres d'Assumptes Generals, Brian Cowen, inicià la reunió d'ahir posant directament el dit a la nafra i demanant als seus col·legues que aixecassin la mà aquells que haguessin guanyat les eleccions europees de diumenge. «Que aixequin la mà els qui hagin guanyat les eleccions, però els governs acabats d'elegir, no», digué en l'inici de la darrera presa 132 de possessió de la Conferència Intergovernamental (CIG).

I és que les primeres eleccions al Parlament Europeu després de l'ampliació han donat com a resultat que en almenys tretze dels 25 la victòria l'han obtinguda els partits de l'oposició, cosa que demostra una clara «nacionalització» del debat, com també una taxa de participació del 45'2%.

Pel titular d'Exteriors francès, Michel Barnier, l'elevada abstenció ha posat en relleu a més la «necessitat política» que els caps d'Estat i de Govern responguin amb l'aprovació del text constitucional. «Hi ha voluntat de no dramatitzar les reserves o les demandes», manifestà, i opinà que l'abstenció «forta» ha mostrat que les preocupacions de l'opinió pública són la seguretat, l'estabilitat al món i els temes socials, però per abordar tot això «fa falta que la casa europea estigui en ordre».

El seu homòleg espanyol, Miguel Àngel Moratinos, advocà fins i tot per recuperar l'«esperit federalista» en la Constitució. «No obviarem els resultats, no podem quedar amb els braços creuats, sinó que hem d'involucrar-nos cada vegada més amb els ciutadans. La conclusió immediata és que s'ha de construir Europa i la millor resposta és la Constitució. Allò que els ciutadans no entendrien seria que fracassàssim en la Constitució, seria la confirmació que no es pot continuar construint Europa», manifestà.