L'Europa dels 25 arranca amb l'objectiu de fer la Constitució

La Unió culmina l'ampliació més ambiciosa i admet part de l'antic bloc de l'Est

Chirac i Schroeder, artífexs de l'ampliació, s'abraçaren ahir emocionats.

TW
0

La Unió Europea culminà ahir la seva ampliació més important i ambiciosa en integrar la majoria dels països que formaren part del bloc socialista durant 40 anys. Al costat de vuit estats de l'Europa de l'Est (República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia) s'incorporen a l'U-25 les illes mediterrànies de Malta i Xipre. Els reptes d'aquesta nova Europa: la nova Constitució, combatre el terrorisme i la creació de llocs de feina. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, debutà ahir en la seva primera foto amb la família europea.

«Avui obrim les portes a la gran família europea», afirmà amb rotunditat el president del Consell Europeu, Bertie Ahern, en una roda de premsa en la qual es donà la benvinguda als nous membres. Als nous integrants de la UE se'ls assegurà que «la Unió Europea no suposa cap amenaça a la seva singularitat. Al contrari. La Unió ens permet celebrar la nostra diversitat. I, alhora, treballant junts aconseguirem triomfar en nom del poble d'Europa».

Una senzilla cerimònia d'hissada de banderes dels 25 estats membres i de l'ensenya comunitària serví ahir per començar la realització efectiva de la cinquena ampliació comunitària. Dublín es vestí de gala per a l'esdeveniment, amb la bandera estrellada europea penjant excepcionalment de tots els edificis oficials.

Els actes oficials començaren a les 11.15 hores amb una trobada entre representants de les comunitats cristiana, jueva i musulmana d'Irlanda, i els presidents del Consell Europeu, el primer ministre irlandès, Bertie Ahern, de la Comissió Europea, Romano Prodi, i del Parlament Europeu, Pat Cox.

Durant la conferència pronunciada al castell de Dublín, les autoritats realitzaren una crida a aconseguir un acord sobre el projecte de Constitució europea. El primer ministre irlandès i actual president del Consell Europeu, Bertie Ahern, situà la lluita contra el terrorisme i la desocupació com a reptes prioritaris.

Per la seva part, el president de la Comissió Europea, Romano Prodi, censurà la hipòtesi que la comunitat de 25 estats suposi una amenaça per als Estats Units. «Som adults. No es tracta de competir amb els nostres amics d'EUA, sinó d'assolir les metes que nosaltres mateixos ens hem marcat», digué.

Quant a la pròxima ampliació, es mostraren convençuts de l'entrada de Romania i Bulgària (prevista el 2007) i apostaren per les candidatures de Croàcia i la resta dels Balcans. Amb Turquia, es mostraren més cautelosos. «Tot depèn del compliment dels criteris (polítics i econòmics) acordats a Copenhaguen», assegurà Prodi.