L'ingrés avui a la Unió Europea de deu nous estats membres convertirà en realitat la reunificació d'Europa, gairebé seixanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial, que deixà el continent en ruïnes.
Vuit països d'Europa central i oriental -Polònia, la República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia i Estònia-, a més de les dues illes mediterrànies de Malta i Xipre, accediran al club comunitari en el que constitueix la major ampliació en la història de la Comunitat Europea.
Més de mig segle després de les conferències de Yalta i Postdam (1945), que obriren la via a la divisió política d'Europa en dues zones enfrontades (a l'Est els règims comunistes satèl·lits de la Unió Soviètica i a l'Oest les democràcies capitalistes aliades d'EUA), el continent torna a reunir-se entorn d'institucions, valors i objectius comuns.
A l'Europa dels vint-i-cinc que està a punt de néixer, el centre de gravetat polític es traslladarà cap a l'Est, la frontera de la Unió assolirà Rússia i la correlació de forces serà potser menys federalista i més pro Estats Units. Els governants d'aquesta gran Europa ampliada es reuneixen avui a Dublín per a una cerimònia solemne al palau de la Presidència d'Irlanda que marcarà el «Dia de la Benvinguda».
Aquesta ampliació, la cinquena des que començà la construcció europea el 1952 amb el Tractat de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), té en efecte una raó moral que transcendeix els càlculs polítics. Per la majoria dels observadors, la «foto de família» d'avui a la ciutat de Dublín serà la prova d'un deute històric que a la fi s'ha saldat.
Des que es va fer irreversible l'enfonsament del poder soviètic a Europa oriental, amb la caiguda el 1989 del Mur de Berlín, els occidentals sentiren «l'obligació» d'acollir al seu si els europeus de l'Est, que foren en gran manera abandonats a la seva sort fa mig segle. Les primeres sol·licituds formals d'adhesió a la Unió des de l'altre costat de l'antic Teló d'Acer arribaren d'Hongria i Polònia el 1994, i entre 1995 i 1996 es presentarien totes les altres.
L'última del grup que està a punt adherir-se a la UE fou la república d'Eslovènia. El 31 de març de 1998 els Quinze obriren les negociacions d'adhesió amb Hongria, Polònia, Estònia, República Txeca, Eslovènia i Xipre; any i mig després la CE donava el vistiplau també al començament de les negociacions amb Romania, Eslovàquia, Letònia, Lituània, Bulgària i Malta. El desembre de 2002, a la cimera de Copenhaguen, els líders tancarien les negociacions amb tots ells excepte amb Romania i Bulgària, les més retardades econòmicament.
Al llarg de tot aquest procés de negociació tècnica, les raons polítiques a favor de l'ampliació de la Unió van prevaler sobre les pors que una operació tan ambiciosa i arriscada suscitava.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.