La firma de la Constitució es posposa per desacords amb els xiïtes

La llei fonamental és la Constitució que regirà de manera provisional la vida política del país fins que la futura assemblea sorgida en eleccions aprovi un text definitiu i permanent. El Consell arribà a un acord unànime dilluns, però l'endemà ajornà la firma a causa dels sangonosos atemptats perpetrats a Bagdad i Kerbala.

El gran aiatol·là Alí Sistani, el líder xiïta més influent, rebutjà ahir les clàusules incloses a petició kurda al text de la Constitució, segons una font del Consell que volgué mantenir-se a l'anonimat. «La Marjaiya -màxima autoritat religiosa xiïta- no l'acceptarà», assegurà la font.

La firma hagué d'ajornar-se a darrera hora, quan els funcionaris ja es trobaven al centre de convencions de Bagdad. De moment, es desconeix quina serà la nova data per firmar la nova Constitució. «Hi ha algunes reserves. Estam intentam resoldre els problemes ara», indicà Hamed al Bayati, assessor del Consell Suprem xiïta de la Revolució Islàmica a Iraq, un dels partits que es negà a aprovar el text. Al Bayati manifestà que les preocupacions dels xiïtes se centren en les clàusules de l'acord que impulsaren els kurds per assegurar que l'eventual Constitució, que hauria de ser sotmesa a un referèndum nacional, no els tregui la seva autoproclamada zona d'autonomia al nord, vigent des de 1991.

Les clàusules determinen que la Constitució no entrarà en vigor si dues terceres parts dels votants de tres províncies rebutgen el text. La regió kurda inclou tres províncies al nord. «Algunes d'aquestes províncies només tenen 400.000 o 500.000 habitants. No és possible que aquesta quantitat de persones rebutgi una constitució per a 25 milions de persones», sostingué Al Bayati.

A més, la composició de la presidència fou un altre dels motius de desaprovació per part dels membres xiïtes. L'esborrany acordat pel Consell de Govern establí que hi haurà un president i dos vicepresidents. Mentre alguns sectors demanen que la presidència sigui col·legiada formada per tres o cinc persones altres defensen la instauració d'un president únic.