TW
0

La Justícia algeriana decidí ahir congelar les activitats del Front d'Alliberament Nacional (FLN), obrint així una greu crisi que té com a rerefons la rivalitat entre aquesta formació i el president Abdelaziz Buteflika, acusat d'haver fomentat «un pronunciament jurídic».

El Tribunal administratiu d'Alger es pronuncià a favor d'una petició d'invalidació de l'actual direcció d'aquest partit, presentada per un grup de dissidents enquadrats en l'anomenat «moviment de regeneració», que encapçala el ministre d'Afers Estrangers, Abdelaziz Beljadem.

El FLN, que exercí el poder en solitari durant més de trenta anys, des de les breceroles de la independència, es troba així en una situació inèdita, en veure's confinat al paper de rival del poder polític personificat per Buteflika. L'origen d'aquesta querella procedeix del vuitè congrés celebrat el març passat, quan el FLN es va dotar d'un nou comitè executiu dirigit per l'antic primer ministre Alí Benflis, deixant a l'estacada els partidaris de Buteflika.

El FLN deixà llavors de ser el fidel aparell umbilical del poder, i la rivalitat entre Benflis i Buteflika augmentà encara més quan el primer es declarà candidat als pròxims comicis presidencials, previstos cap a mitjan abril de 2004.

El maig passat, Buteflika va destituir fulminantment Benflis del seu càrrec de primer ministre, i en nomenà com a substitut Ahmed Uyahia, el dirigent del segon partit de la majoria governamental, el Reagrupament Nacional Democràtic. El «moviment de regeneració» del FLN sorgí a l'octubre passat per oposar-se a Benflis i els seus partidaris, i la decisió presa ahir per la Justícia, si no és impugnada pel Consell d'Estat, li impedirà presentar la seva candidatura a les presidencials.

Tal és, segons aquest polític i els seus partidaris, l'objectiu que perseguiria Buteflika per aconseguir ser reelegit la pròxima primavera a un nou mandat de cinc anys.

El Consell d'Estat ja es pronuncià contra la intervenció de l'administració en un conflicte intern d'una formació política, però en aquest cas els demandants són un grup de dissidents que, fins i tot conservant llaços amb les institucions, afirmen que actuen com a militants.