Els cubans no donen importància a les mesures anunciades per Bush

El Govern i l'oposició coincideixen que són electoralisme pur

TW
0

L'oposició interna cubana veu en les mesures sobre Cuba anunciades pel president dels EUA, George W. Bush, un gest polític amb vista a la pròxima campanya electoral i que no aporta novetats a la política de Washington en relació amb l'illa.

Mentre a Cuba se celebrava una festa nacional per l'aniversari del començament de les guerres d'independència, Bush anunciva divendres a la Casa Blanca la creació d'una «Comissió d'ajuda d'una Cuba lliure», amb l'objectiu d'accelerar i planificar la transició democràtica al país caribenc.

Bush, que va tenir un suport majoritari de l'exili cubà en les eleccions del 2000, va insistir que el seu Govern farà complir les restriccions de viatges a Cuba i promourà l'entrada de refugiats d'aquest país als EUA per la via «segura i legal», però no va aclarir si augmentarà la quota de 20.000 visats anuals establerta.

El Govern de Fidel Castro no ha respost encara al discurs, si bé mitjans oficials cubans comentaren que l'anunci respon a l'interès de Bush per complaure l'«extrema dreta anticubana» amb vista a una rendibilitat electoral.

Per una vegada, sembla que els mitjans oficials i l'oposició coincideixen en la seva valoració sobre el motiu de fons que ha motivat l'anunci de Bush.

Segons Vladimiro Roca, del moviment Todos Unidos, les mesures responen a les pròximes eleccions dels Estats Units: «Bush vol la reelecció i Florida va ser l'Estat que li va donar el triomf en les eleccions passades: això no s'ha d'ignorar», afirmà.

Segons el seu parer, en l'anunci «no hi ha gaire novetats: simplement es tracta de fer complir les mesures ja existents», llevat d'allò relatiu a la Comissió.

La creació d'aquesta entitat no constitueix, segons ell, cap «intromissió» en la política interna cubana, perquè «és per proposar mesures al Govern dels EUA, i no per proposar-ne a Cuba».

Roca considera que l'anunci de Bush tindrà algunes repercussions en l'àmbit intern de l'illa, on «la transició i el canvi són inevitables: el model no aguanta més, són quaranta-cinc anys d'ineficiència econòmica que tenen el país enfonsat».