El paper de l'ONU a l'Iraq després dels «menyspreus» d'Estats Units i el futur de l'organització, i en particular del Consell de Seguretat, dominaran el debat de l'Assemblea general de les Nacions Unides que s'obre demà a Nova York amb la participació de més de 80 caps d'Estat. El president nord-americà, George W.Bush, serà, com és tradició, un dels primers oradors del debat, i la seva intervenció arribarà poc després que va demanar doblers extra per a l'Iraq al Congrés dels Estats Units i col·laboració a altres països per estabilitzar el país àrab.
Aquesta demanda suposa, almenys en aparença, un cert replegament de la dinàmica unilateralista mostrada per la Casa Blanca abans de la guerra. Així, després d'atacar l'Iraq sense el seu consentiment, Bush passarà pel peatge de les Nacions Unides per aconseguir un major suport financer i logístic de la resta del món en l'ocupació militar de l'Iraq.
L'ajuda a Estats Units per l'abeller iraquià serà regulada per una resolució que el propi Bush no espera que sigui aprovada fins després del període de debat de l'Assemblea, que conclourà el 3 d'octubre, amb una pausa el cap de setmana del 27 i el 28 de setembre.
El secretari general de l'ONU, Kofi Annan, no vol llançar l'organització a l'abisme i ha exigit que la pròxima resolució del Consell de Seguretat sobre l'Iraq contengui «un mandat clar i amb possibilitats d'èxit».
La tasca és complicada i alguns països no obliden que Washington va negar més temps als inspectors de desarmament de l'ONU i que responsables com el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, varen expressar constantment dubtes sobre la capacitat de l'organització.
La situació podria desblocar-se gràcies a les reunions bilaterals que se celebrin al marge de l'Assemblea general. Dimarts, Bush mantindrà una reunió amb el seu homòleg francès Jacques Chirac, que vindrà de fer el mateix a Berlín amb el primer ministre britànic, Tony Blair, i el canceller alemany, Gerhard Schroeder, ambdós absents del debat.
La qüestió d'Iraq remet a una altra de més calat per a l'organització: la reforma del Consell de Seguretat. L'estructura de la màxima instància executiva és un reflex de la situació en què va quedar el món després de la Segona Guerra Mundial, quan els vencedors del conflicte -Xina, Rússia, Estats Units, Regne Unit i França- varen repartir-se el control del món.
Ara, en un altre context internacional (realment, amb més potències desitjoses d'hegemonia), la defensa del multilateralisme, que se sentirà amb assiduïtat a Nova York, es traduirà en discursos contra l'estructura tancada, i molt condicionada pel mecanisme del vet, d'aquesta instància.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.