L'onada de crítiques a la política del president George W. Bush a l'Iraq ha augmentat després que el seu Govern demanàs al Congrés 87.000 milions de dòlars extra per finançar les operacions militars en aquest país i a l'Afganistan. El cor de veus crítiques està encapçalat pel senador demòcrata Ted Kennedy, qui afirmà en una entrevista que la guerra a l'Iraq va ser «un frau preparat a Texas per donar un impuls als republicans».
Abans d'arribar a la presidència d'Estats Units, el president Bush fou governador de Texas i manté la seva residència de descans a la localitat de Crawford, en aquest estat.
El legislador de Massachusetts també va denunciar que els doblers assignat al conflicte s'utilitzen per subornar governants estrangers i convèncer-los que enviïn les seves tropes a Iraq.
Les declaracions de Kennedy van causar coïssor entre els legisladors republicans i la Casa Blanca, que van qualificar els comentaris de «cop baix».
El líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants, Tom DeLay, assenyalà que els deu aspirants demòcrates a la candidatura presidencial del partit en les eleccions de l'any que ve haurien de repudiar els comentaris de Kennedy.
En una declaració emesa divendres, DeLay afirmà que «preocupa el fet que els demòcrates hagin abocat una retòrica tan antagònica contra el president Bush i no ho hagin fet mai contra (l'exgovernant iraquià) Saddam Hussein».
Segons Scott McClellan, portaveu de la Casa Blanca, les declaracions de Kennedy «enfosqueixen el debat polític que ha de veure la manera com feim que els EUA siguin més segurs en un món post 11-S».
Però Kennedy tornà a l'ofensiva i acusà els líders republicans d'eludir els interrogants sobre la política de Bush i d'«atacar el patriotisme dels qui els han plantejats».
En una entrevista amb la cadena de televisió CNN, Kennedy va dir que el Govern ha anunciat un préstec per a Turquia de 8.500 milions de dòlars i que aquest país proporcionarà assistència militar a Iraq.
«No hauria de ser d'aquesta manera. No hauríem d'estar donant milers de milions de dòlars a aquests països per impulsar-los o subornar-los per tal que aportin les seves tropes, si haguéssim anat a les Nacions Unides», va al·legar Kennedy.
A començament d'aquest mes la líder de la minoria demòcrata a la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i el representant també demòcrata John Murtha, membre del subcomitè d'Assignacions per a la Defensa d'aquella branca del Congrés, van demanar la renúncia dels més alts assessors de Bush.
En comentaris dirigits al cap del Pentàgon, Donald Rumsfeld, i al vicesecretari de Defensa, Paul Wolfowitz, els legisladors van assenyalar que ambdós havien estat culpables d'errar respecte de l'oposició armada que trobaria EUA a Iraq i la reconstrucció d'aquest país. L'exgeneral Wesley Clark, un excomandant de les forces de l'OTAN i el desè aspirant a la candidatura presidencial demòcrata, va assegurar divendres que, malgrat considerar-se un soldat, «mai no hagués votat en favor de la guerra». Afegí que la intervenció militar per enderrocar Saddam Hussein va ser una distracció en la guerra contra el terrorisme, després d'afirmar que més que Iraq «els fronts centrals de la guerra contra el terrorisme són Aràbia Saudita, Pakistan i, en menor mesura, Egipte».
Les crítiques van començar el mes passat, en informar-se que el nombre de morts de soldats nord-americans com a resultat de la resistència havia superat el de la guerra mateixa. I van augmentar en anunciar-se que, enmig d'una pujada del cost de la guerra, el dèficit pressupostari dels EUA havia estat de més de 400.000 milions de dòlars, un rècord històric.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.