TW
0

La Convenció europea posà ahir punt i final als seus treballs després de 16 mesos de discussions en les quals els representants dels vint-i-set països de la futura Unió han redactat el primer esborrany de Constitució europea de la història.

Els 105 membres d'aquesta assemblea formada per governs, parlaments nacionals i institucions comunitàries dels Quinze, els 10 adherents, Bulgària, Romania i Turquia, deixaren escapar l'emoció en acabar allò que denominaren «primer exercici pràctic de la reunificació del continent».

«La Convención és el punt d'inflexió entre la vella Europa dividida i hereva de segles d'errors i de terrors i la nova Europa unida i bolcada a treballar per un millor món», manifestà per la seva part la ministra d'Afers Estrangers espanyola, Ana Palacio.

Enrere queden un total de 26 sessions de treball en les quals s'ha escoltat els joves, la societat civil, els agents socials i els representants de les regions. S'han fet 1.812 intervencions, fet que suposa un temps de paraula total de 5.436 minuts, i gairebé 6.000 esmenes. El president de la Convenció, Valèry Giscard d'Estaing, serà l'encarregat de presentar al president italià, Carlo Azeglio Ciampi, el pròxim 18 de juliol a Roma, aquest text resultat d'una reflexió «estructurada, global, pública i transparent sobre el futur d'Europa».

En la seva opinió, l'èxit de la Convenció es deu al «bon ús del temps» que ha permès, entre altres coses, que els països candidats veiessin el funcionament real de les institucions comunitàries. «El consens de la Convenció representa el punt més extrem que pot assolir-se avui sense risc d'esquinçar el teixit encara fràgil de la UE», assegurà.

Per aquest motiu, demanà als caps d'Estat i de Govern "els qui han d'adoptar el text formalment per modificar el tractat actual" que deixin l'esborrany «tan intacte com sigui possible». «Els ciutadans diuen sí a la nostra Constitució, no els respongueu no», els sol·licità Giscard d'Estaing.