Còrsega rebutja canviar l'Estatut per tenir una major autonomia

El «no» s'imposà amb el 50'98 per cent dels vots, davant un 49'02 per cent del sí, i la participació fou del 60 per cent en el referèndum realitzat a l'illa mediterrània, segons les dades definitives comunicades pel decebut ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy.

Era la primera vegada que una regió francesa es pronunciava a les urnes sobre la seva administració territorial, que en el cas de Còrsega consistia en la creació d'una col·lectivitat única descentralitzada, en substitució de dos consells generals i de la regió.

El Govern respectarà el desig dels corsos, afirmà Nicolas Sarkozy, que amb expressió ombrívola els felicità per la participació «impressionant» a la consulta i destacà el caràcter «molt ajustat» del resultat, que mostra que «el camí de la reforma és difícil».

Els 191.000 electors corsos havien estat cridats a urnes en aquest referèndum sense precedent per respondre la pregunta: «Aprova vostè les orientacions proposades per modificar l'organització institucional de Còrsega?» Ara correspon als polítics justificar el resultat.

Mentrestant, emperò, el rebuig suposa un cop dur per al Govern de centredreta francès, que apostava amb la reforma institucional de Còrsega per posar fi a la violència independentista i mafiosa que sacseja l'illa des de fa diverses dècades i per treure-la del subdesenvolupament.

També assesta un cop al pla de descentralització per a tot França impulsat per Raffarin, i representa un fracàs personal per a Sarkozy, el molt popular número dos del Govern, qui s'havia esforçat molt i efectuà vuit visites a l'illa per impulsar-lo.