La possessió de Jerusalem divideix Israel i Palestina en les negociacions

Sharon avisava en to amenaçador abans de l'encontre que «Israel no renunciarà mai a Jerusalem». El principal conseller palestí, Abu Rubeina, hi responia que no serà possible la pau si l'est de la ciutat santa no és la capital d'un Estat palestí. George Bush avisava ahir que la seguretat és «l'única reserva» dels israelians quant al pla de pau del quartet, de manera que «no hi haurà avanços si no tenim aquesta garantia» de pau.

La reunió havia de servir precisament perquè Bush pugui sortir de la cimera del 4 de juny amb resultats concrets, després de decidir i involucrar-se més personalment en el procés de pau del Pròxim Orient. Però per la seva banda, Abu Mazen just podia comprometre en la reunió l'alto al foc per part de la Hamàs, no de les Brigades dels Màrtirs d'Al Aqsa, les principals faccions palestines que castiguen Israel amb atemptats suïcides.

Sharon havia de renovar a Abbas la seva oferta per retirar les forces israelianes del nord de la franja de Gaza i d'una ciutat de Cisjordània, per convertir aquests territoris en terreny de proves del compromís palestí de controlar els grups militants, cosa que podria conduir a la retirada d'altres territoris.

Abu Mazen deia ahir mateix en una entrevista que esperava que el grup militant Hamàs acordi la setmana vinent la suspensió dels atacs contra els israelians. Però no hi pot comprometre Al Aqsa.

En el millor dels casos, els israelianes i els palestins podrien reconèixer mútuament el dret de l'altre a existir com a Estat, durant la cimera de la setmana que ve. D'una manera més concreta, les converses podrien finalitzar amb una declaració de compromís de les dues parts per impulsar el pla de pau al qual donen suport els Estats Units, digueren ahir fonts pròximes a l'organització de la cimera.