Els britànics castiguen Blair en les municipals després de la guerra d'Iraq

El Partit Laborista aconseguí mantenir el control en l'«autonomia» d'Escòcia i millorar posicions en la de Gal·les però ha perdut quasi 800 regidors en municipis de tot el país, un resultat molt pitjor del que esperava. El Partit Conservador, a les mans d'un líder tan fluix i discutit com Iain Duncan Smith, aconseguí gairebé 550 regidors més, quasi tots a costa dels laboristes.

I la tercera força política del Regne Unit, el Partit Liberal-Demócrata de Charles Kennedy, guanyà uns 180 regidors, fet que, encara que modest, és el seu millor resultat fins a la data en unes eleccions locals. El partit de Tony Blair ha perdut places tan importants com Bristol o Birmingham, la segona ciutat d'Anglaterra, on la comunitat musulmana tornà l'esquena als candidats laboristes per protestar contra la guerra a Iraq.

Sembla ja clar que la invasió aliada per enderrocar el règim de Saddam Hussein ha estat un factor que els electors han tingut en compte. És difícil saber, tanmateix, quant ha influït l'oposició en una guerra sense mandat de l'ONU, que arribà a ser gairebé del 80 per cent poc abans de la invasió però que remeté quan aquesta es produí i continuà remetent en la mesura que s'apropava el dia de la victòria.

El «factor guerra» ha hagut de ser considerable perquè la pèrdua de regidors és molt alta; perquè el desgast del Govern -la seva gestió de la crisi iraquiana a part- no sembla, a dia d'avui, significatiu, i perquè l'oposició conservadora estava per terra.