El règim de Castro executa tres dels segrestadors d'una llanxa a l'Havana

Unes altres quatre persones van ser condemnades a cadena perpètua, una a trenta anys de presó i tres més a penes d'entre dos i cinc anys. En la matinada del 2 d'abril, els condemnats, armats amb una pistola i ganivets, van segrestar una de les llanxes que recorre la badia havana, amb uns cinquanta passatgers a bord, amb la intenció d'arribar als Estats Units.

A unes tres-centes milles de la costa cubana es van quedar sense combustible i van ser assolits pels guardacostes, que els van convèncer per tornar al port de Mariel, on una operació policíaca supervisada pel president cubà, Fidel Castro, va posar fi al segrest i va alliberar il·lesos els ostatges després de prop de cinquanta hores de tensió.

Un comunicat oficial va informar recentment que el passat 5 d'abril els delinqüents foren posats a disposició de la sala de delictes contra la Seguretat de l'Estat del Tribunal Popular de l'Havana. El dia 8 va concloure el judici sumaríssim, en el qual Tribunal va considerar provats els fets, que «constituïen greus delictes de terrorisme» previstos en les lleis vigents, en virtut del qual i prenent en compte l'«alta perillositat social», la responsabilitat individual, el grau de participació i els antecedents de conducta dels acusats, va dictar sentència.

Els tres condemnats a pena de mort van presentar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Suprem Popular, el màxim òrgan de justícia, que va celebrar un nou judici en què va ratificar la sentència, igual com va fer després el Consell d'Estat. El Consell, va dir la nota, va analitzar la gravetat dels fets i els perills potencials que implicaven, no només per a la vida de nombroses persones innocents sinó per a la seguretat del país, «sotmès a un pla sinistre de provocacions forjat pels sectors més extremistes del govern nord-americà».