Els aliats assetgen Bàssora camí de Bagdad

Les forces nord-americanes i britàniques han cobert ja una tercera part del recorregut cap a la capital

En 24 hores, les tropes aliades han llançat sobre Bagdad més de 400 míssils Tomahawk.

TW
0


Les forces dels Estats Units i britàniques continuaren ahir amb el seu avanç pel sud d'Iraq en el qual, segons asseguraren, han cobert una tercera part del recorregut cap a Bagdad. La capital iraquiana fou bombardejada de nou anit. D'altra banda, la coalició indicà ahir que no té intenció d'entrar en l'estratègica ciutat de Bàssora, al sud, per evitar enfrontaments, i que s'acontentaran d'aconseguir la rendició dels militars iraquians que la defensen.

El Pentàgon afirmà ahir que «l'ofensiva està assolint progressos considerables», encara que es tem que la resistència iraquiana es faci més intensa.

Segons les seves pròpies informacions, les tropes aliades prengueren ahir el control de la ciutat de Nassiriya, a uns 180 quilòmetres al nord-oest de la frontera amb Kuwait i a l'oest del riu Èufrates.

El cert és que el sud d'Iraq visqué ahir duríssims bombardeigs contra la ciutat de Bàssora. A l'operació, que ocorregué a les 11.30 del matí, moriren almenys 50 persones, inclòs un nin de dos anys i un ciutadà rus.

Les forces dels Estats Units i britàniques utilitzaren bombes de fragmentació, segons informà la cadena de televisió qatarí Al Yasira.

Sobre això, i després de les primeres informacions que anunciaven que la coalició havia aconseguit controlar la ciutat, fonts del Pentàgon anunciaren que les tropes aliades no tenen intenció de «travessar Bàssora», la segona ciutat en importància d'Iraq, per «no crear enfrontaments». A Bàssora, el propòsit de les forces de la coalició és negociar una «rendició pacífica» de les forces iraquianes (concretament, de la Guàrdia Republicana) que la defensen, segons declarà el capità britànic Al Lockwood.

Més al sud, els britànics informaren que havien trobat alguns focus de resistència al port d'Um Qasr, única sortida al mar d'Iraq. Així mateix, es registraren bombardeigs i trets de les defenses antiaèries a les ciutats de Mosul i Kirkuk, al nord.

El bombardeig dels Estats Units del matí d'ahir contra el grup kurd islamista Komala Islami Kurdistan (KIK) al nord d'Iraq causà almenys 45 morts, segons informaren diversos responsables kurds i els habitants que fugien del lloc.

Prèviament, la cadena de televisió qatarí Al Yasira informà de 33 morts en aquest atac.

La caserna general d'aquest grup, una de les principals formacions islàmiques kurdes iraquianes, situada a les muntanyes del nord d'Iraq, fou «completament destruïda» per aquests bombardeigs, que es produïren la matinada d'ahir i també al matí, segons Al Yasira.

Dirigents de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), un aliat de Washington, declararen que la base del KIK, situada a prop de la ciutat de Jormal, fou bombardejada anit en un atac que també va prendre com a blanc una altra organització islamista, Ansar Al Islam.

Mentre transcorre la guerra, la tragèdia comença a prendre cos. A Bagdad, almenys tres persones moriren als bombardeigs de divendres, segons va informar el ministre iraquià de Sanitat, Umid Medhat Mubarak. Així mateix, el ministre d'Informació, Mohamed Said al Sahhaf, va donar compte ahir de 207 ferits entre la població civil de la ciutat.

El Comitè Internacional de la Creu Roja constatà que cent persones, incloses 20 dones, resultaren ferides als bombardeigs de divendres contra Bagdad, segons pogué comprovar durant la visita dels seus delegats a l'Hospital general Al Yarmuk i a falta de conèixer la situació d'altres centres de la ciutat.