La capital del país, Bagdad, visqué ahir un altre dia difícil, mentre es recuperava de les ferides causades pels intensíssims bombardeigs de divendres. L'aviació de la coalició dels EUA i el Regne Unit havia atacat el dia abans, amb més de 1.000 incursions i amb més de de 500 míssils, objectius militars a la ciutat, segons declarà ahir un alt càrrec nord-americà. La ciutat patí ahir un primer bombardeig cap a les 03.30 de la matinada, hora espanyola (05.30 a l'Iraq).
Els míssils dels EUA atacaren per primera vegada una àrea residencial de Bagdad -el barri d'Al Qassidiya-, on reduïren a cendres set habitatges i obriren un cràter de 10 metres de diàmetre. El ministre iraquià d'Informació, Mohamed Said al-Sahaf, explicà als periodistes que dos míssils havien caigut a les 19.15 horees (hora local) i havien produït víctimes, tot i que no n'aventurà el nombre, i convidà els corresponsals a visitar avui els hospitals.
Abans, d'horabaixa i en el primer atac efectuat amb llum diürna, se sentiren 14 explosions als extraradis del sud, mentre sonaven els senyals d'alarma i els carrers eren relativament plens de gent. Les defenses antiaèries iraquianes no hi intervingueren.
Encara que els objectius eren diverses instal·lacions militars, sobretot el complex militar i industrial d'Al Ratxid, la cadena de televisió de Dubai Al-Arabija assenyalà que a la zona hi ha diversos hospitals i instal·lacions civils, i la cadena de televisió libanesa Al Minar assegurà que un altre objectiu civil, la refineria d'Al Dowra, també havia patit l'atac.
La presència d'altres incendis feia témer que es tractàs d'un altre bombardeig, però els periodistes constataren després que els incendis que es veien es devien a rases cobertes de petroli i incendiades en diversos punts de la ciutat.
Un altre sobresalt arribà a les 21.30 hora local (19.30 hora balear), quan es perceberen bolles de foc a la zona de l'aeroport, sense que s'haguessin activat les alertes ni s'haguessin posat en marxa les defenses antiaèries. Posteriorment, dues explosions intenses deixaren sense subministrament elèctric diversos barris del sud de la capital. Per dificultar els violents bombardeigs, anit una muralla de fum de centenars de metres d'altura embolicava en cercle Bagdad.
Les fumeres eren alimentades per tones de petroli a les quals les autoritats calaren foc per encegar els míssils després d'una ofensiva diürna.
Les explosions de coets causaven molt d'estrèpit i es produïen de manera contínua encara que intermitent a les rodalies de la ciutat, on abans del capvespre havien caigut més d'una dotzena de projectils.
Segons fonts del Partit Àrab Socialista -Baaz, en el Govern-, les forces de defensa confiaven a desbaratar els sistemes de direcció dels míssils, i a desviar-ne les trajectòries amb les immenses columnes de fum, que sortien de rases amb conductes replens de carburant.
D'acord amb les fonts, experts militars russos recomanaren aquesta tàctica, l'efectivitat de la qual és una incògnita, i que implica cremar diòxid d'alumini per alterar els radars dels avions, en el cas d'ofensives aèries.
A pesar de l'atac massiu de divendres -el més intens de la història moderna de la ciutat, però només dirigit a centres neuràlgics del règim-, la població havia començat a perdre la por, ja que fins ahir els bombardeigs no havien tingut com a objectiu instal·lacions de servei civils, com en ocasions anteriors.
Alguns habitants de la perifèria de Bagdad observaven els atacs des dels carrers i els jardins, les teulades, les finestres i les portes de les cases de familiars i d'amics, i per a ells la guerra s'havia convertit en una espècie d'espectacle.
«Anit tots sortírem al jardí de la meva casa per veure com s'il·luminava el cel», comentà Abu Rassul, agricultor que viu amb la seva família a l'àrea de Qassidiya, abans del bombardeig de l'horabaixa.
«Si hem de morir, serà perquè Déu ho vol i està escrit», assegurà. Recordà que «per a nosaltres això és gairebé habitual», referint-se als successius conflictes armats des de fa dues dècades: la guerra contra l'Iran (1980-88), la del Golf de 1991 i l'operació Guineu del Desert el 1998, desencadenada després de la sortida dels primers inspectors de desarmament de l'ONU.
Kadem Abderrahman, comerciant de la zona de Rusafa, al nord de la ciutat, explicava que «la gent sortí divendres als carrers del meu barri per veure des d'allà com les nostres forces encaraven les de l'enemic i en feien caure algun avió».
Afirmà que «veiérem com les bateries d'antiaeris interceptaren dos míssils. Llavors tots ens posàren a aplaudir».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.