Els EUA començaren ahir el bombardeig massiu de l'Iraq, amb l'objectiu de causar «commoció i paüra». El secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, afirmà que el règim de Saddam Hussein «està començant a perdre el control del seu país». El cap del Pentàgon comparegué davant de la premsa al costat del cap de l'Estat Major, el general Richard Myers, per informar del desenvolupament de l'ofensiva militar, mentre centenars de bombes queien damunt Bagdad i altres ciutats del nord i el sud de l'Iraq.
«Fa uns minuts que ha començat la guerra aèria a l'Iraq», anuncià Rumsfeld, per manifestar que tot es desenvolupa segons allò previst. Almenys 20 edificis oficials i diversos palaus de Saddam Hussein foren devorats pel foc després d'una primera onada de bombardeigs massius sobre el cor de Bagdad, i que s'iniciaren a les 21.00 hora local.
Segons fonts militars iraquianes, hi hagué impactes a prop dels hotels Al Rashid i Melia Al Mansur, en una zona on hi ha diversos ministeris i edificis oficials. En una segona onada, almenys tres míssils impactaren a la capital iraquiana. Les flamarades i les columnes de fum eren visibles en tota la ciutat, els carrers de la qual eren deserts. El renou era infernal en tot Bagdad, on els edificis tremolaven per les explosions.
En la primera onada, les defenses antiaèries iraquianes dispararen almenys durant 15 minuts, però foren incapaces d'aturar els bombardeigs. En una roda de premsa poc després del bombardeig massiu, el cap de l'Estat Major Conjunt dels Estats Units, el general Richard Myers, assenyalà que, a més de Bagdad, s'havien atacat instal·lacions de la Guàrdia Republicana a les ciutats de Kirkuk i de Mossul, al nord.
Després d'uns bombardeigs limitats durant els dos primers dies de campanya, el Pentàgon llançà l'anunciat atac aeri massiu, amb centenars d'incursions de bombarders i de caces, entre els quals hi havia B-52 i B-2, d'un gran radi d'acció. També es tiraren desenes de míssils de creuer des de submarins i vaixells de superfície britànics i nord-americans que operen des de les aigües de la mar Roja i del golf Pèrsic.
En el marc d'aquesta campanya aèria, «s'atacaran centenars d'objectius durant les pròximes hores», anuncià el general Myers. Abans d'arribar a les primeres 48 hores de guerra, el cap del Pentàgon considerà que la confusió dels dirigents iraquians va en augment i subratllà que «els fuig de les mans la capacitat de veure què passa al camp de batalla i de comunicar-se amb les seves forces».
Rumsfeld afirmà que n'és una prova el desmentiment de les autoritats de Bagdad quant a la presa divendres d'Um Qassar, una ciutat a l'extrem sud-est iraquià i a prop de la frontera amb Kuwait, i que és un punt clau per a les exportacions de petroli de l'Iraq. «Es comencen a témer que el règim és història», digué Rumsfeld, que a pesar del to seriós amb què parlava no amagà la seva satisfacció per l'aparent facilitat amb què té lloc la invasió.
El secretari de Defensa expressà el seu convenciment que «els més propers a -al president iraquià- Saddam Hussein començaran a cercar una manera de salvar-se a si mateixos, mentre que els qui l'obeeixen per se'n començaran a desvincular durant els pròxims dies». També assegurà que els contactes amb l'entorn de Saddam Hussein -que dimecres va ser l'objectiu del primer bombardeig contra Bagdad- per negociar una rendició o un possible exili «no es produeixen directament al més alt nivell», sinó per tercers canals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.