Moment en què un dels míssils impacta sobre la capital iraquiana.

TW
0

Els Estats Units iniciaren la matinada d'ahir la guerra contra l'Iraq. Els míssils caigueren sobre Bagdad assolint objectius clau. Al mateix temps, Washington inicià una ofensiva terrestre en el sud d'Iraq des de Kuwait i prometé un atac massiu sense precedents per fer caure el govern del president Saddam Hussein. La primera força de soldats de marina dels Estats Units va creuar la frontera mentre Bagdad era blanc de bombardeigs aeris i amb míssils tipus creuer llançats des de vaixells dels Estats Units.

Malgrat la intensa ofensiva d'ahir, el moviment dels soldats i els bombardeigs contra Bagdad no representa l'atac militar massiu anticipat pel secretari de Defensa, Donald Rumsfeld. Aquests bombardeigs han constituit la segona ronda d'atacs després que Saddam Hussein ignoràs el termini donat per Washington perquè abandonàs el país. L'anterior atac, abans de l'alba de dijous, fou dirigit directament contra el president iraquià. Funcionaris nord-americans suggeriren que els atacs aeris eren part d'una estratègia per estovar l'oposició de les forces d'elit del president Saddam Hussein en anticipació a una esperada invasió per enderrocar-lo. «Jo no relacionaria això (l'atac massiu) amb el moviment» dels soldats de Marina a la zona desmilitaritzada entre Kuwait i Iraq, va dir un dels funcionaris.

Quatre iraquians moriren i resultaren ferits durants els bombardeigs. Segons un comunicat del Comandament general de les Forces Armades, un total de 72 míssils foren llançats i «tingueren com a blanc el centre i l'oest de Bagdad, entre altres ciutats». El comunicat assegurà que l'atac causà l'incendi del Ministeri de Planificació, primera construcció oficial assolida pels bombardeigs des que començaren la matinada d'ahir.

A conseqüència del segon atac contra Bagdad en 15 hores, diversos edificis es troben en flames a les vores de l'Eufrates i el Tigris, al seu pas per la capital iraquiana, que ahir rebé de nou l'ofensiva dels míssils de creuer tomahawk i els avions «invisibles» F-117. També fou assolit un palau presidencial i l'oficina del viceprimer ministre iraquià, Tarek Aziz, segons confirmaren fonts iraquianes.

El primer bombardeig s'inicià la matinada d'ahir amb el llançament de míssils de creuer Tomahawk i la intervenció d'avions «invisibles» F-117, que cercaren «objectius precisos», explicà ahir el Pentàgon dels Estats Units. La televisió oficial anuncià que la casa on vivia l'esposa i les tres filles de Saddam Hussein fou assolida en el primer atac dels Estats Units. La font explicà que Zayda Jeirula, l'esposa de Saddam, i la resta de les persones que es trobaven a l'edifici, resultaren il·leses.

Les alarmes antiaèries sonaren també ahir a la ciutat septentrional de Mosul, a uns 400 quilòmetres al nord de Bagdad. La Casa Blanca ordenà llançar l'atac després que els serveis d'intel·ligència assegurassin que tenien localitzat al president Saddam Hussein a la capital iraquiana. «El que seguirà no serà una repetició de qualsevol altre conflicte. Tindrà una força, dimensió i escala molt major del que s'hagi vist abans», afirmà Rumsfeld.

El Departament de Defensa nord-americà encara avaluava els danys causats per l'atac inicial. Rumsfeld instà els ciutadans iraquians a romandre dins de les seves cases i afirmà a les tropes iraquians que desobeïssin qualsevol ordre d'usar armes químiques o destruir pous petroliers. Afegí que els qui es rendeixin tindrien un lloc en un futur Iraq, però que els qui resisteixin compartirien la sort de Hussein.