Comença la guerra contra l'Iraq

La ciutat de Bagdad pateix els primers bombardeigs, que ja ha registrat les primeres víctimes

Un soldat britànic apunta cap a l'Iraq.

TW
0

La guerra contra l'Iraq ha començat a l'alba amb diverses sèries de bombardejos nord-americans sobre la ciutat de Bagdad, poc després de l'acabament de l'ultimàtum del president George W. Bush que exigia l'exili de Saddam Hussein. Tres sèries de bombardejos han impactat en diversos punts de la capital iraquiana. Les sirenes han despertat la capital cap a les 05.35 hora local (03.35 hora catalana), i després el cel s'ha encès de cop i volta amb els trets de la defensa antiaèria, mentre el dia començava a despuntar. Altres explosions han seguit poc després a la perifèria de la ciutat.

Mitja hora més tard, una segona sèrie de bombardejos ha pres com a blanc el sud-est de Bagdad. Des de diferents punts de la capital s'ha pogut apreciar una enorme bola de foc i fum negre. Una tercera sèrie de bombardejos ha començat poc després de les 06.35 hora local al mateix sector. Els bombardejos han evitat el centre de la ciutat i, segons sembla, tots han tingut com a blanc la perifèria sud i sud-est de Bagdad, sense que sigui possible determinar els objectius abatuts. Aquells bombardejos tenien com a meta «decapitar» el règim de Saddam Hussein amb míssils de creuer, segons fonts militars nord-americanes. En principi el president iraquià era en un bunker de Bagdad, on dirigia una reunió de la direcció militar.

En un discurs televisat des del despatx de la Casa Blanca, el president nord-americà, George W. Bush, ha confirmat el començament de les operacions militars contra l'Iraq. «En aquest moment, les forces nord-americanes i de la coalició estan en les primeres etapes d'operacions militars per desarmar l'Iraq», ha dit. L'ultimàtum llançat per Bush al dirigent iraquià perquè s'exiliés amb la finalitat d'evitar una guerra, ha acabat a les quatre de la matinada, hora de Bagdad.

El president Bush ha afirmat que Saddam Hussein ha col·locat tropes i material militar en zones civils amb la finalitat de servir-se de la població com a escuts humans. «L'única manera de guanyar el conflicte és utilitzar una força decisiva», ha afegit el president nord-americà en un discurs de quatre minuts. «Ara que ha començat el conflicte, l'única manera de limitar-ne la durada és aplicar una força decisiva, i els asseguro que no serà una campanya de mitges tintes», ha declarat Bush.

Aquests primers bombardejos els han fet avions «espia» F-117, bombarders estratègics B-52 i míssils de creuer llançats des de vaixells que són a la regió. Els Estats Units ha desplegat uns 255.000 homes a la regió del Golf i els seus voltants, recolzats per més de 700 avions, helicòpters, vaixells i blindats. La Gran Bretanya ha mobilitzat més de 45.000 soldats a la regió.

Les forces nord-americanes van llançar ahir dimecres centenars de milers de fullets a l'Iraq per explicar als soldats iraquians com capitular una vegada que comença la guerra, ha anunciat l'alt comandament central nord-americà. Abans que comencés el conflicte, l'Exèrcit nord-americà va anunciar que 18 soldats iraquians van deposar les armes i van travessar la frontera per rendir-se a les forces nord-americanes al nord de KuwaitExpirat l'ultimàtum llançat a Saddam Hussein, a les 3.35 ha començat l'atac dels Estats Units sobre Bagdad. La primera ofensiva de la guerra contra l'Iraq consistí en dues onades de bombardejos de precisió dirigides contra instal·lacions del règim de Bagdad. Aquests primers atacs han estat realitzats per avions furtius F-117, bombarders estratègics B-52 i mísils de creuer llançats a partir de vaixells de guerra nord-americans que naveguen al Golf Pèrsic i el Mar Roig, segons fonts militars citades per la CNN.