Les principals potències han estat espiades a la seu del Consell europeu

El president de torn del Consell de la UE i ministre grec d'Exteriors, Yorgos Papandreu, condemnà públicament les escoltes telefòniques, confirmà que la secretaria general del Consell ha obert una investigació i es comprometé, en roda de premsa, a fer-ne públics els resultats. Portaveus del Consell negaren taxativament que se sàpiga ja qui està darrere d'aquest presumpte episodi d'espionatge a la UE.

Cristina Gallach, portaveu de l'Alt representant per a la Política Exterior i la Seguretat Comuna de la Unió Europea, Javier Solana, desmentí la informació apareguda en alguns mitjans de comunicació, com el francès Le Figaro, que assenyala els EUA com a responsable d'aquestes escoltes i les relaciona amb la pressió diplomàtica pel conflicte iraquià. «Ningú no pot dir en aquest moment quin n'és l'origen», assegurà Gallach, qui tampoc no confirmà els noms de les delegacions afectades, encara que coincidí a dir que són «cinc o sis».

Es tracta, insistí Gallach, de «poques línies telefòniques» situades a les oficines atribuïdes a algunes delegacions nacionals. «És un cas d'amplitud molt limitada i està en curs una investigació», va afegir. Interrogat per la premsa després de presidir a l'edifici una reunió dels Quinze, el ministre Papandreu va mostrar la seva perplexitat per l'assumpte, que negà conèixer abans.

«A tots els que consideren útil punxar els nostres telèfons, els diré que som una organització completament transparent, tots els nostres documents són a internet, els nostres comentaris i debats són públics i la gent, en general, està al corrent de les nostres discussions». «No veig la raó de recórrer a aquests extrems per obtenir informació, la podem proporcionar de manera transparent i sense escoltes», afirmà Papandreu.

És la primera vegada que es descobreixen escoltes telefòniques al Justus Lipsius. L'edifici ha estat sotmès a mesures especials de seguretat des que la Unió adoptà l'any 2000 una política exterior i de seguretat comuna, fet que implicà la creació d'una sèrie d'òrgans polítics i militars que tracten habitualment amb informació classificada.