Blair apaivaga la rebel·lió laborista i té el suport dels Comuns per atacar l'Iraq

El primer ministre britànic féu ahir una apassionada aposta a favor de la guerra contra l'Iraq en el que, probablement, hagi estat el millor i més sentit discurs de la seva carrera, capaç de regirar consciències fins i tot entre els seus crítics. El cert és que Blair guanyà una batalla: aconseguir convèncer els diputats indecisos que, millors o pitjors, hi ha moltes raons per a la guerra.

«Qui ho celebrarà i qui plorarà amargament si retiram les nostres tropes ara?», es demanà el primer ministre, que, per primera vegada en setmanes, fou més aplaudit que esbroncat. Amb una intervenció històrica que no se sentia a la Cambra des de l'època de la primera ministra Margaret Thatcher (1979-1990), Blair implorà als diputats que donassin suport a la moció del Govern.

«Aquest no és moment per vacil·lar. És moment perquè aquesta Cambra doni exemple i demostri la seva voluntat de defensar el que creim que és correcte», afirmà amb vehemència. Fins i tot va suggerir que seria capaç de dimitir abans que haver de retirar les tropes britàniques del golf Pèrsic. «No seré jo qui prengui aquesta mesura», advertí.

Poc abans que Blair fes el seu discurs davant de la Cambra dels Comuns, dos secretaris d'Estat, el de Sanitat i el d'Interior, renunciaren també als seus càrrecs, encara que el primer ministre laborista va poder respirar una mica per l'anunci de la seva díscola ministra de Cooperació Internacional, Clare Short, que continuarà al Govern malgrat la seva posició crítica amb la guerra.