Chirac acusà Blair i Aznar de forçar la desunió europea.

TW
0

Els líders de la UE varen arribar ahir a un acord sobre una posició europea relativa a la crisi de l'Iraq, en la qual s'al·ludeix, per primera vegada, a l'eventualitat de l'ús de la força, si bé «com a últim recurs». Segons va anunciar a la premsa el president de torn de la Unió, el grec Costas Simitis, els Quinze varen reafirmar ahir el paper central de les Nacions Unides i l'autoritat del Consell de Seguretat a la solució de la crisi de l'Iraq.

«Farem tots els esforços per fer avançar la pau i consideram que la guerra no és inevitable», va deixar clar el president de torn de la UE al final de la cimera extraordinària celebrada ahir a la nit a Brussel·les. Els Quinze varen afirmar, això no obstant, que «la força és un instrument a la nostra disposició», segons va resumir Simits, encara que «només com a últim recurs» i que «correspon al règim d'Iraq posar fi a la crisi complint totalment les demandes del Consell de Seguretat de l'ONU».

«Volíem una línia d'acció per al futur i una resposta a les manifestacions multitudinàries d'aquest cap de setmana», va reconèixer Simitis. «Es tractava de fer comprendre que l'Europa unida és una Europa de pau. Les esperances dels ciutadans eren clares. Els manifestants ens han fet comprendre que era imprescindible treballar junts».

Sobre la influència de les manifestacions en aquest renovat consens europeu, el president de la Comissió, Romano Prodi, va notar que les desfilades multitudinàries del cap de setmana «no han estat com les protestes polítiques dels joves d'antany; ha estat tota la societat la que hi va estar representada».

La declaració aprovada pels Quinze parteix de la base que «la resposta que donem a la crisi iraquiana tindrà conseqüències per a les futures generacions» i el tractament del problema de la proliferació d'armes. La Unió Europea exigeix a l'Iraq un «desarmament incondicional i immediat» i atribueix a Nacions Unides la «primacia total en la gestió i solució de la crisi iraquiana», segons paraules de Simitis.

La Unió dóna suport, en conseqüència, plenament, la continuació del treball dels inspectors de l'ONU a fi que puguin complir el seu mandat i disposar «del temps i els mitjans necessaris per al seu treball». L'Iraq, va advertir el primer ministre grec, «ha de respondre a totes les preguntes que formulin els inspectors, sense ambigüitat».

El règim del president Saddam «no ha de fer-se il·lusions, el temps corre en el seu contra». «Serà l'únic responsable si no respecta les resolucions». Simitis també va atribuir el consens recuperat ahir a la «voluntat d'impulsar la política exterior comuna» de la Unió. Prodi va esmentar, pel seu costat, els elements de solidaritat amb EUA que conté la decisió dels Quince: «deim no a la proliferació, Saddam ha de desarmar-se, el terrorisme és el nostre enemic comú». Al seu torn, a les nacions àrabs, els europeus els envien el senyal que «no estam davant d'un xoc de civilitzacions».