Una cerimònia breu i emotiva enaltí ahir la vida d'èxits i tenacitat dels set astronautes del transbordador Columbia morts, un acte en el que no faltaren anècdotes i llàgrimes i amb el qual se cercà reafirmar la fe dels Estats Units en l'exploració espacial.
El president dels Estats Units, George W. Bush, fou una vegada més el portaveu encarregat d'expressar el dol nacional i les seves paraules arrencarenles llàgrimes d'alguns familiars dels astronautes morts el passat dissabte.
«Avui estam recordant no només un moment de tragèdia, sinó també set vides de grans metes i èxits», afegí Bush, en una cerimònia celebrada a l'aire lliure davant de milers de persones a l'esplanada del Centre Espacial Johnson, a Houston (Texas).
El president reconegué que «les grans fites són inseparables dels grans riscs», i traçà un perfil de cada un dels astronautes morts quan faltaven només 16 minuts per a l'aterratge del transbordador en Cap Canaveral (Florida).
«La seva missió estava gairebé acabada i els perdèrem a la seva tornada a casa», lamentà Bush, en la que fou la intervenció més trista de la cerimònia.
També recalcà a la Nasa que els astronautes hue volen han de seguir la seva tasca «amb professionalisme i fe».
L'acte, presidit per la fotografia oficial de la tripulació de la missió STS-107, tingué un caràcter eminentment sentimental i estigué centrat en els astronautes morts i les seves famílies.
A la cerimònia acudiren les dues figures més emblemàtiques de la carrera espacial dels EUA: Neil Armstrong, el primer home que trepitjà la Lluna, i John Glenn, el primer nord-americà que orbità la Terra i l'astronauta de més edat a viatjar a l'espai.
La cerimònia va ser oberta per un rabí de la Marina dels EUA.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.