La carta impulsada per Aznar en suport a Bush contra l'Iraq divideix Europa

França, Grècia i Alemanya volen «unitat» per trobar una solució pacífica al conflicte del Golf

TW
0

La Unió Europea (UE) va tornar a demostrar ahir dijous la seva divisió davant d'un possible atac a l'Iraq amb una carta en la qual vuit dirigents europeus, a instància de José María Aznar, criden a la unitat amb Estats Units i deixen fora Alemanya i França. El president de torn de la UE, el grec Costas Simitis, realitzà ahir una declaració crítica, escrita a Atenes, en la qual afirmà que la carta «no contribueix a una acció comunitària en l'afer iraquià».

En la carta publicada ahir en diversos diaris europeus, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Hongria, Dinamarca, Polònia i República Txeca fan una crida a la «unitat» davant el rebuig d'Iraq a desarmar-se incomplint així les resolucions de l'ONU. «El vincle que uneix els Estats Units i Europa són els valors que hem de compartir (...) avui, més que en cap altre moment, és vital que preservem aquesta unitat i cohesió», criden, i estimen que si les resolucions de l'ONU no es respecten, «el Consell de Seguretat perdrà la seva credibilitat».

La carta va rebre l'agraïment del president dels EUA, George W. Bush, que ahir inicià entrevistes amb els seus aliats. El govern alemany, fermament en contra d'una intervenció armada -i el primer ministre del qual, el canceller Gerhard Schroeder, no firma la carta-, va reaccionar estimant que «la força de la Unió (Europea) rau en una posició comuna». «El govern alemany està d'acord amb la presidència grega (de la UE) per la qual l'important ara és posar en marxa la posició comuna europea per a una resolució pacífica» de la crisi, va declarar el portaveu del govern alemany.

Dilluns, els Quinze varen adoptar una posició comuna de mínims en la qual es limiten a donar suport a la continuació de les inspeccions de l'ONU a l'Iraq, dividits entre la posició alemanya contra una guerra i el suport de la majoria d'una solució decidida al Consell de Seguretat, que per a alguns portaria a un atac si el president Saddam Hussein no dóna proves de desarmament.

França, que defensa aquesta posició, no va donar importància a la carta en estimar que hi ha «moltes coses que França hauria pogut firmar», però «a l'estat actual de l'assumpte res justificaria una acció militar a Iraq». En preguntar-li per què França i Alemanya no subscriuen la carta, el canceller portuguès, António Martins da Creu, va respondre: «No sé si algú els va demanar que firmassin».

La Comissió Europea també va tractar de treure importància a la carta en estimar que «no hi ha contradicció» entre aquesta i la posició dels Quinze de dilluns en la qual a més de donar suport als inspectors, dóna suport a la resolució 1441, que «envia un clar missatge al govern iraquià que té una darrera oportunitat per resoldre la crisi de manera pacífica». «La guerra no és inevitable i s'ha de fer tot el possible per evitar un conflicte armat», va manifestar un portaveu de la Comissió.