La Unió Europea (UE) va tornar a demostrar ahir dijous la seva
divisió davant d'un possible atac a l'Iraq amb una carta en la qual
vuit dirigents europeus, a instància de José María Aznar, criden a
la unitat amb Estats Units i deixen fora Alemanya i França. El
president de torn de la UE, el grec Costas Simitis, realitzà ahir
una declaració crítica, escrita a Atenes, en la qual afirmà que la
carta «no contribueix a una acció comunitària en l'afer
iraquià».
En la carta publicada ahir en diversos diaris europeus, Gran
Bretanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Hongria, Dinamarca, Polònia i
República Txeca fan una crida a la «unitat» davant el rebuig d'Iraq
a desarmar-se incomplint així les resolucions de l'ONU. «El vincle
que uneix els Estats Units i Europa són els valors que hem de
compartir (...) avui, més que en cap altre moment, és vital que
preservem aquesta unitat i cohesió», criden, i estimen que si les
resolucions de l'ONU no es respecten, «el Consell de Seguretat
perdrà la seva credibilitat».
La carta va rebre l'agraïment del president dels EUA, George W.
Bush, que ahir inicià entrevistes amb els seus aliats. El govern
alemany, fermament en contra d'una intervenció armada -i el primer
ministre del qual, el canceller Gerhard Schroeder, no firma la
carta-, va reaccionar estimant que «la força de la Unió (Europea)
rau en una posició comuna». «El govern alemany està d'acord amb la
presidència grega (de la UE) per la qual l'important ara és posar
en marxa la posició comuna europea per a una resolució pacífica» de
la crisi, va declarar el portaveu del govern alemany.
Dilluns, els Quinze varen adoptar una posició comuna de mínims
en la qual es limiten a donar suport a la continuació de les
inspeccions de l'ONU a l'Iraq, dividits entre la posició alemanya
contra una guerra i el suport de la majoria d'una solució decidida
al Consell de Seguretat, que per a alguns portaria a un atac si el
president Saddam Hussein no dóna proves de desarmament.
França, que defensa aquesta posició, no va donar importància a
la carta en estimar que hi ha «moltes coses que França hauria pogut
firmar», però «a l'estat actual de l'assumpte res justificaria una
acció militar a Iraq». En preguntar-li per què França i Alemanya no
subscriuen la carta, el canceller portuguès, António Martins da
Creu, va respondre: «No sé si algú els va demanar que
firmassin».
La Comissió Europea també va tractar de treure importància a la
carta en estimar que «no hi ha contradicció» entre aquesta i la
posició dels Quinze de dilluns en la qual a més de donar suport als
inspectors, dóna suport a la resolució 1441, que «envia un clar
missatge al govern iraquià que té una darrera oportunitat per
resoldre la crisi de manera pacífica». «La guerra no és inevitable
i s'ha de fer tot el possible per evitar un conflicte armat», va
manifestar un portaveu de la Comissió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.