La guerra començarà el 21 de febrer segons un rotatiu britànic

Segons The Sunday Express seran «els atacs aeris més devastadors que el món hagi conegut» i que s'espera l'arribada de devers 110.000 refugiats iraquians al Regne Unit.

Això no obstant, l'oficina del primer ministre israelià desmentí ahir les informacions segons les quals hauria estat advertit pel president nord-americà, George W. Bush, sobre l'inici de la guerra.

Precisament ahir el secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, advertí que la crisi amb l'Iraq no pot «durar indefinidament», i que Washington es prepara per respondre a Bagdad, mentre que el Pentàgon anunciava nous atacs aeris de la coalició del Regne Unit i els EUA contra radars iraquians.

«Crec que això no pot durar indefinidament», va dir Powell al canal de televisió NBC, i afegí que els EUA esperaran a obtenir informes addicionals del cap d'inspectors en desarmament de l'ONU, Hans Blix, abans d'adoptar qualsevol decisió.

El dia abans, el president George W. Bush havia posat el desarmament del règim iraquià, encapçalat per Saddam Hussein, en el primer lloc de la seva llista de prioritats el 2003, amb l'objectiu d'«afrontar l'amenaça de violència catastròfica que representen l'Iraq i les seves armes de destrucció massiva».

En el seu discurs setmanal, el president nord-americà havia subratllat que el 2003 els EUA continuaran la guerra contra el terrorisme «amb paciència, concentració i determinació».

Segons Washington, avions dels EUA i britànics atacaren ahir diumenge dues bases militars de radars a l'Iraq «com a resposta a actes iraquians contra avions de la coalició» que patrullaven la zona.

Gairebé cada dia es produeixen enfrontaments entre l'Iraq i els avions de combat nord-americans i britànics que sobrevolen les zones d'exclusió aèria imposada per Washington i Londres al nord i al sud del país després de la guerra del Golf, el 1991. L'Iraq no reconeix aquestes zones, que no figuren en cap resolució de l'ONU.