Estrasburg condemna Grècia a pagar 12 milions al rei Constantí

La decisió anunciada per dos jutges en una breu audiència pública es produeix dos anys després que la Cort donàs la raó a Constantí de Grècia i les princeses Irene i Catalina en la seva demanda contra Grècia. Constantí va partir a l'exili en 1967, durant la Junta Militar grega i, en el referèndum de 1974, després de la caiguda de la dictadura militar, la població grega es va pronunciar per abolir la Monarquia.

A més dels 12 milions d'euros per a Constantí de Grècia, que resideix a Londres, el tribunal va dictar sengles indemnitzacions de 900.000 i 300.000 euros per a les princeses Irene i Catalina, respectivament. També va fixar per a Grècia el pagament de mig milió d'euros per costs legals en total i un termini de tres mesos per abonar els pagaments. El novembre de 2000, la Cort havia indicat que els demandants eren amos de les propietats Tatoi, Polydendri i Mon Repos en la seva qualitat de «particulars», no com a membres de la família reial.

En aquell dictamen, la Cort va assenyalar que l'expropiació d'aquestes possessions hauria estat legítima si l'Estat grec hagués pagat una indemnització, però com que no ho va fer, violà l'article 1 del Protocol I, relatiu a la protecció de la propietat, del Conveni Europeu de Drets Humans. «Donat que és l'absència de tota indemnització, i no la il·legalitat intrínseca de la confiscació dels béns el que és a l'origen de la violació constatada», «la indemnització no té per què reflectir necessàriament el valor ple i sencer» dels mateixos, explicà ahir la Cort.