La gent viu esperant quan serà el següent atemptat suïcida

Joan RieraJerusalem29/11/02 0:00

Els atemptats de Kenya i Bet Shean han suposat un nou cop per a la societat israeliana, que s'ha acostumat a viure sentint cada hora els aparells de ràdio i a llegir els diaris de manera quasi obsessiva. La gent vol pau, però no està disposada a cedir en la seva supervivència com a Estat. A Jerusalem, joves universitaris amb uniformes de guardes de seguretat vigilen armants cada comerç, cada bar, cada restaurant i cada oficina. Exigeixen el passaport a tothom que hi entra. A dins, la gent mira el desconegut quan es fica la mà a la butxaca i es treu la cartera. Tot sembla un possible explosiu. A Tel Aviv la vida sembla més tranquil·la, però per entrar a un hotel s'ha de fer coa i esperar que comprovin si se n'és client.

Els israelians s'han acostumat a viure enmig d'extremes condicions de seguretat. Als museus o als establiments importants s'ha de passar per l'escànner. Anar a escoltar un concert és quasi el mateix que agafar l'avió a qualsevol altre lloc del món. Però no volen cedir. Diuen que s'hi juguen la supervivència com a poble. Així, sobretot a Jerusalem, els jueus exhibeixen la kipa, el petit barret que els distingeix dels àrabs.

Mentre els pares van a fer feina, és normal veure els fills sortir de ca seva vestits de soldats per anar a les seves destinacions. Tots duen el fusell i no se'n separen ni un segon. I això és igual per a joves i per a al·lotes. Si no acompleixen aquest deure no poden entrar a la universitat. Però allà continuen sovint armats.

Khasami té 22 anys i estudia Psicologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on hi ha 15.000 alumnes. Però també es turna per guardar la porta de l'hotel Dam Panorama, a uns cent metres d'on fa quasi dues setmanes un suïcida palestí matà onze persones. Khasami no sembla espantada. Controla els clients de l'hotel, vigila la zona i fa bromes amb la companya que la va a rellevar. El que ja quasi no es veuen dins els autobusos són nins. Els pares surten un poc abans de fer feina i els van a cercar.

Mentrestant, aquests dies es desenvolupa una trobada de periodistes i editors arribats de tots els països llatinoamericans i Espanya. Els israelians, començant pel seu president, Moshe Kashan, i per l'expremier Simon Peres, són molt cordials i atents, però estan preocupats perquè perden la batalla de la imatge arreu del món. Diuen i tornen a dir que volen la pau, que estan disposats a arribar a acords amb els palestins, però que en cap cas no posaran en perill la seva supervivència com a Estat. Mentrestant, esperen el següent atac suïcida.