La comunitat internacional, el món de les finances i
representants religiosos s'afegiren ahir a l'homenatge a les
víctimes dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats
Units i condemnaren el terrorisme. Milions de persones al món
seguiren per televisió els solemnes i emotius actes a Nova York i
Washington en memòria de les víctimes de la tragèdia, en la qual
moriren més de 3.000 persones, que deixà en cendres les Torres
Bessones del World Trade Center, i va fer que el Pentàgon
trontollàs. Els missatges, els actes i gests de solidaritat amb el
poble dels Estats Units arribaren des dels més forts aliats: l'OTAN
i la Unió Europea, de Rússia, Xina i fins i tot d'alguns països
àrabs, recelosos amb les intencions de Washington de dur a terme un
atac contra l'Iraq per evitar un altre niu de terrorisme com
Afganistan.
En alguns països, com Irlanda i el Regne Unit, en parlaments
nacionals, institucions internacionals i en molts mercats borsaris
es guardà un minut de silenci en memòria de les víctimes. L'11 de
setembre «posà a prova la nostra fe», però també «ens llançà en les
nostres creences particulars quan lluitàvem per donar sentit al que
havia passat», afirmà ahir el secretari general de l'ONU, Kofi
Annan, que destacà que els atemptats foren el major repte a
l'esperit i objectius de les Nacions Unides.
Els acords de la marxa fúnebre sonaren a l'esplanada del
Parlament Europeu interpretats per una banda militar dels Estats
Units davant centenars de persones que es congregaren sota la pluja
en l'acte oficial organitzat per les institucions a Brussel·les.
També en un acte a la seu de l'OTAN, el secretari general de la
mateixa, George Robertson, declarà que «hem d'estar preparats per
afrontar l'amenaça de les armes de destrucció massiva, que donen
als terroristes i règims deshonests la capacitat per sembrar fins i
tot major horror entre la nostra gent».
A Londres, el primer ministre britànic, Tony Blair, els membres
del seu Govern, com també el príncep Carles de Gal·les assistiren a
una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Pau en memòria de les
víctimes. Unes dues mil persones, entre ells familiars i amics dels
67 britànics que perderen la vida als atacs, ompliren el temple
londinenc, mentre que centenars de ciutadans quedaren a l'entrada
per retre homenatge als morts. El president francès, Jacques
Chirac, reafirmà la «solidaritat» del seu país amb els EUA i la
seva voluntat de combatre el «terrorisme internacional», la
barbàrie i les forces de l'odi que motivaren una tragèdia de tal
magnitud.
El seu col·lega rus, Vladimir Putin, qui fou fa un any el primer
líder mundial a telefonar al president nord-americà, George W.
Bush, per expressar-li les seves condolences, també ahir s'avançà
per reafirmar «el suport del poble rus al poble d'Amèrica». «A
Rússia deim que el temps ho cura tot, però hi ha coses que no podem
ni hem d'oblidar... Avui, juntament amb vosaltres, recordam els que
moriren a Nova York i Washington», va dir Putin a Bush en
telefonar-li durant la matinada a Moscou. El papa Joan Pau II va
llançar ahir una crida a la comunitat internacional perquè desterri
amb la justícia «les explosions incontrolables del desig de
revenja». A la regió dels Balcans, el cor Obilic-Krsmanovic
interpretà el Rèquiem de Wolgang Amadeus Mozart al Teatre Nacional
de Belgrad, i a la província de Kosovo diversos milers de persones
es van congregar a les places de les grans ciutats per retre
homenatge a les víctimes de l'11-S.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.