Les campanes repicaran avui, 11 de setembre, als Estats Units en
el primer aniversari dels atemptats terroristes a Washington, Nova
York i Pennsilvània, que endolaren el país i van horroritzar el
món. Pocs podien imaginar el matí de l'11 de setembre del 2001 que
l'impacte d'un avió contra una de les Torres Bessones de Nova York
fos el primer acte del major atemptat terrorista de la història.
Poc abans de les nou del matí, quatre avions foren segrestats i
tres d'ells es varen convertir en míssils a les mans de terroristes
suïcides que en van llançar un contra l'alt comandament
nord-americà, el Pentàgon, i els altres ods contra el centre
neuràgic financer del país, el World Trade Center. El quart aparell
no va arribar a l'objectiu dels terroristes, potser la Casa Blanca
o el Capitoli, i es va estavellar en una zona rural de
Pensilvània.
A hores d'ara, encara moltes de les víctimes no han estat
identificades. L'aterridor resultat en vides humanes, que en
principi es van creure que eren més de sis mil, tot i que ara se
xifren en 3.025 morts, va colpejar el cor d'Occident com també ho
varen fer les imatges de les Torres Bessones enfontsant-se com un
castell de cartes. L'impacte aquests atemptats, tal com reconeix el
seu responsable, Osama Bin Laden, al vídeo on reconeixia l'acció,
va ser molt més enllà del que els seus propis artífexs havien
imaginat. I probablement Bin Laden no arribi mai a saber fins a
quin punt aquesta acció suïcida en la qual 19 terroristes varen
sembrar de mort i destrucció Nova York i Washington, ha afectat la
vida quotidiana als Estats Units.
Un any després dels tràgics atacs contra les Twin Towers, la
ciutat de Nova York continua vivint vulnerable i dolorida sense
haver pogut superar encara la terrible experiència de l'enfonsament
dels seus dos gratacels més emblemàtics. L'anomenada «zona zero» és
ara un gran forat, entre monument i cementiri, i un record
inesborrable del que senten als seus cors centenars de
novaiorquesos. Milers de persones que van sobreviure als atemptats
o els familiars de les quals van morir en desplomar-se les Torres
continuen tan traumatitzades que no volen ni parlar de
commemoracions i han planejat fugir, abandonar Nova York per no
reviure la pel·lícula.
És la prova més clara de la seva lluita dia a dia per recuperar
una normalitat que mai no serà ja normal, i per refer unes vides
que estaran amputades per sempre en sentir un buit especial, aquell
forat físic i sentimental que avui sembla insalvable. Dotze mesos
són suficients per a moltes coses, però clarament no ho han estat
per curar la magnitud de la catàstrofe que va representar l'11 de
setembre del 2001 i, per això, el primer aniversari es recordarà
amb dignitat, sobrietat i, sobretot, respecte. La borsa de Wall
Street, el motor econòmic de la ciutat, ha recuperat gairebé els
nivells anteriors al setembre i el mercat immobiliari sembla
mostrar indicis de repunt, però per a molts petits negocis han
estat uns mesos molt difícils i complicats. «La vida aquí era dura
abans de l'11 de setembre però després és gairebé asfixiant»,
explicava Mario, un mexicà indocumentat que es troba entre els
afortunats que manté el seu treball, lliurar menjar a les oficines
de les grans corporacions.
María José, mare de la jove espanyola Silvia Sampío que va morir
en esfondrar-se la torre nord, va ressaltar que no havia pogut
treballar en tot l'any perquè està molt trista, i no té forces.
«Tenc forts malsons per les nits, sobre muntanyes que cauen i gent
que cau i em despert molt cansada», va afegir. Per altres, els
atemptats han tingut en el fons un efecte positiu, en servir de
crida d'atenció a una ciutat que havia assolit massa velocitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.