Guerrilla, economia i corrupció, la trilogia de reptes del president Uribe

Almenys setze morts, tres dels quals al·lotes, mig centenar de ferits, i un pànic general, es van apoderar d'una ciutat en què, «per a major glòria» (evidentment macabra) de les FARC, hi havia presidents de diversos països i nombroses delegacions internacionals. Home adust, amb fama d'incansable treballador, Uribe va fer bé de no prometre miracles en la seva gestió, perquè la depressió continuada dels colombians, farts de tantes promeses que van resultar buides i d'una situació per a molts insostenible, podria esdevenir frustració aguda i desesperació.

Més de 30.000 morts anuals a causa de la violència, més de 3.000 segrests l'any (el 60 per cent dels que es registren al món), són xifres "i Uribe les va exposar mundialment" que parlen per si soles del problema del terrorisme i de la seguretat ciutadana. L'economia i l'ocupació són dos fronts més que ha d'abordar el president, perquè, segons ell mateix va dibuixar, es presenta un panorama que, encara que és millor que el de molts països sud-americans, no deixa de ser molt greu. Va dir que «en la misèria viuen 9 milions de ciutadans, el 57% s'ubica en la línia de pobresa; a més del 16% de desocupació hi ha 6'5 milions d'empleats; el dèficit total supera el 3 per cent del Producte Interior Brut, i la capacitat de pagament del deute públic està saturada».

Aquests dos delicats problemes estan, a més, relacionats. Si continuen els nivells de violència i d'inestabilitat social difícilment s'aconseguirà un desenvolupament econòmic o s'estimularà la inversió, tant nacional com internacional. Però no és menor el tercer àmbit de les preocupacions i denúncies d'Uribe: tot el que ha vingut definint com «la xacra de la corrupció i la politiqueria», amb l'objectiu declarat, va dir convençut, de provocar «la mort civil dels corruptes».