Com a l'Argentina, els estalviadors feien cua davant els bancs.

TW
0

El Govern uruguaià va decretar ahir dimarts el tancament dels bancs durant 24 hores enmig d'una incontrolable sagnia que aquest any ha buidat les tres quartes parts dels actius de reserva del Banc Central (BCU) i d'una retirada massiva de dipòsits bancaris per part dels estalviadors. La resolució, extrema dins del sistema, respon a la necessitat d'«instrumentar les mesures pertinents» davant l'«incompliment de la normativa vigent» del Banc Montevideo-Caja Obrera, intervingut per l'Estat des del 21 de juny últim i sobre el qual el Banc Central va informar «la suspensió d'activitats». Fonts de l'estatal Banc República (BROU) van indicar que la mesura del BCU inclou els caixers automàtics, que no permetien realitzar operacions.

La mesura ocorre quan és a Washington una missió encapçalada pel director de l'Oficina de Planejament i Pressupost (de rang ministerial), Ariel Davrieux, per gestionar davant d'organismes crediticis multilaterals l'avenç immediat de fons frescos. En alguns canvis privats del centre de Montevideo es va reflectir la incertesa, amb una diferència entre puntes de deu unitats per al dòlar, que a mitjan horabaixa es comprava a 23 pesos uruguaians i es venia a 33. Des que el govern va decretar la lliure flotació del tipus de canvi el 20 de juny, el peso es va depreciar 46'66% i acumula una caiguda de 54'54% l'any.

La setmana passada, els actius de reserva del BCU es van esfondrar fins assolir els 725 milions de dòlars divendres passat, davant els 3.100 milions que tenia el govern uruguaià a finals de 2001 i als quals foren injectats 460 milions a finals del darrer juny per part del Fons Monetari Internacional (FMI). Aquella sagnia sense fons corria paral·lela amb la retirada massiva de dipòsits per part dels estalviadors que es presentaven en llargues files davant les finestretes de bancs estatals o privats, fent clares mostres de desconfiança i incertesa en el sistema.

En aquest entorn, dilluns, el risc país "sobretaxa que han de pagar els papers de deute uruguaià sobre el rendiment dels bons del Tresor dels Estats Units" va tancar en una marca històrica de 2.842 punts bàsics (28'42%), segons el mesurament diari de l'administradora de fons previsionals República AFAP. El risc país, que indica el perill d'incompliment del deute sobirà per part de l'Uruguai, s'ubicava a començaments de l'any (2 de gener) en 216 punts. La crisi econòmica que travessa Uruguai es va traduir en una crisi política que va costar la setmana passat el cap al ministre d'Economia Alberto Bensión, reemplaçat pel senador Alejandro Atchugarry.

La Suïssa d'Amèrica
Segons les dades facilitades el passat mes de juny pel Banc Central de la República Argentina (BCRA), prop d'un 30 per cent dels 4.000 milions de dòlars (al voltant de 1.200 milions de dòlars) rescatats pels estalviadors argentins dels bancs del país austral des que el passat mes de desembre es decretàs la suspensió de l'activitat bancària foren dipositats a l'Uruguai, la 'Suïssa d'Amèrica', com s'anomena des de fa anys el país veí. «Des de l'any passat, per a molts argentins que aconseguiren accedir als seus doblers l'alternativa fou Uruguai o el matalàs», es queixà un portaveu dels estalviadors.