El president de l'ANP, Iasser Arafat, afirmà ahir que els
palestins són els únics que poden elegir el seu líder a través
d'eleccions, en resposta al discurs del president dels EUA, George
W. Bush. En una roda de premsa feta a Ramal·lah al costat del
ministre d'Exteriors de França, Dominique de Villepin, Arafat afegí
que les eleccions generals i legislatives palestines es faran el
gener vinent. Així mateix, rebutjà que el discurs de Bush, que
dilluns condicionà la creació d'un Estat Palestí provisional al
canvi de lideratge en l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), fos
dirigit contra la seva persona.
«Parlàrem de l'Estat palestí i sobre eleccions, i consideram que
el nostre Estat serà democràtic en les pròximes eleccions»,
assenyalà. El comunicat emès dilluns per Arafat, poc després del
discurs de Bush, no va fer cap referència a la condició imposada
pel president dels EUA que el líder històric dels palestins, el nom
del quals mai no arribà a esmentar, ha d'abandonar el poder perquè
es puguin posar els fonaments de l'«Estat provisional palestí».
Arafat es va limitar a donar la benvinguda al discurs i afirmà que
suposava «un seriós esforç pel pla de pau».
La premsa israeliana considerà ahir, tanmateix, que Arafat «va
ser assassinat políticament» per Bush i que les seves perspectives
com a soci d'Israel en futures negociacions diplomàtiques han
quedat desterrades per sempre. El ministre d'Afers Estrangers
israelià, Simon Peres, va dir que el discurs sobre el Pròxim Orient
de Bush «és molt important perquè fixa objectius clars», si bé no
precisà com assolir-los. Quant a la UE, el representant de la
Política Exterior, Javier Solana, agraí «el compromís dels EUA en
els esforços per superar la crisi del Pròxim Orient», i reiterà la
necessitat de fer una conferència internacional per rellançar el
procés polític.
Les diferents interpretacions de la intervenció de Bush i del
futur d'Arafat, «compromès amb el terror», segons paraules de Bush,
deixaren en segon pla la invasió que Israel du a terme a
Cisjordània, on només la ciutat de Jericó s'ha alliberat per ara de
l'ocupació militar. Els districtes i les ciutats de Ramal·lah,
Betlem, Tulkarem, Qalqilia, Nablús, Hebron i Jenín continuen sota
estricte toc de queda i declarades zona militar tancada. Quatre
palestins, inclòs un alt oficial del servei secret, resultaren
morts ahir a Hebron, en penetrar l'Exèrcit a la seu de la
Governació, que ha estat intensament bombardejada en les darreres
hores per les forces israelianes.
Bèlgica
El primer ministre israelià, Ariel Sharon, sabrà avui si serà
perseguit per la Justícia belga pel seu presumpte paper en les
matances als campaments palestins de Sabra i de Chatila el 1982, al
Líban. La Cambra d'Acusacions del Tribunal d'Apel·lacions de
Brussel·les haurà de pronunciar-se sobre si accepta una demanda per
crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi presentada
contra Sharon el juny del 2001 per 23 palestins que aconseguiren
fugir de la matança. «No hi haurà audiència pública», va indicar el
portaveu del tribunal, Guy Delvoie. El contingut de la decisió es
comunicarà als advocats de les parts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.