Hamid Karzai s'imposà amb claredat.

TW
0

El paixtu Hamid Karzai aconseguí ahir una esperada i aclaparadora victòria amb 1.295 vots a favor del total dels 1.575 delegats de la Loya Jirga, que li permetrà encapçalar l'autoritat de transició que governarà el país durant els pròxims dos anys. L'única sorpresa d'aquesta votació fou la candidatura de Masuda Jalal, primera dona de la història d'Afganistan a presentar-se a la presidència d'aquest país conservador, on les dones no tenen dret a la paraula. La candidata aconseguí reunir 171 vots (un 10'7 per cent), és a dir, menys que el nombre de dones membres de la Loya Jirga. El tercer candidat, Mir Mahsooz Nedayee, un científic, va obtenir 89 vots (un cinc per cent).

El resultat fou anunciat després de diverses hores de votació secreta, i fou aplaudit àmpliament pels delegats presents sota l'envelat on es desenvoluparen les sessions d'aquesta assemblea tradicional. Karzai, aclamat durant molt temps, va pronunciar algunes paraules per agrair la «gran confiança dipositada» en ell. «Estic present per ajudar la nació mujahidin i les víctimes de la guerra», afegí. Així mateix, va donar les gràcies als delegats i al president de la Loya Jirga, i va declarar visiblement emocionat: «Els meus amics i jo estam molt orgullosos que hagi estat elegit per dirigir el govern de transició».

Karzai, de 45 anys, exviceministre d'Assumptes Exteriors al Govern dels mujahidin, és natural de Kandahar, l'antic feu dels taliban, que li varen proposar ser el seu representant davant les Nacions Unides, un càrrec que va rebutjar. Se'l considera un protegit dels EUA. A les «cabines» de votació, els delegats havien de ratllar a les paperetes els noms dels dos candidats que volien rebutjar, i dipositar el vot en una de les vuit urnes establertes a l'enorme envelat en què se celebraren els debats des dimarts passat a Kabul.

La Loya Jirga haurà de prosseguir les seves sessions avui, malgrat el tradicional descans respectat a l'Afganistan, dedicat a l'oració. La candidatura de Karzai rebé el suport de l'exrei Zahir Sha, derrocat el 1973 i que tornà a l'Afganistan el passat mes d'abril després de 29 anys d'exili a Roma.