Mentre l'Exèrcit israelià sembla disposat a trencar tots els
tabús i fins i tot enemistar-se amb tots els seus aliats d'antany,
en la seva obsessió per portar fins a les darreres ltimes
conseqüències la seva «campanya antiterrorista», el primer
ministre, Ariel Sharon, va convidar el líder de l'Autoritat
Palestina, Iasser Arafat, a partir a l'exili. Sharon va realitzar
una breu visita a algunes de les bases militars situades a
Cisjordània, amb l'ànim de reforçar la moral de les tropes, entre
les quals hi ha ja un bon percentatge de reservistes. Parlant
davant dels periodistes que cobrien la visita, Sharon va declarar
que «potser havia arribat l'hora de tornar Arafat a l'exili».
Així mateix, tant a l'hora de respondre davant de les peticions
dels representants diplomàtics dels 15 estats membre de la Unió
Europea com de l'enviat especial, Miguel Àngel Moratinos, per
visitar el president palestí dins de les seves oficines de
Ramal·lah, Sharon va assegurar que només ho permetria en el cas que
posteriorment se l'emportassin amb ells de tornada a l'exili. En
resposta a això, el ministre palestí d'administració local i cap de
l'equip de negociacions, Saeb Erekat, va afirmar que «Arafat no ho
acceptarà, i romandrà a Ramal·lah fins al final».
Mentrestant, el primer ministre israelià, Ariel Sharon,
insinuava estar disposat a tornar el president de l'Autoritat
Palestina, Iasser Arafat a l'exili, l'Exèrcit israelià va castigar
durant diverses hores les instal·lacions del Servei de Seguretat
Preventiva situat a la localitat de Betunia, amenaçant
d'assaltar-lo. Tancs i helicòpters de combat van bombardejar sense
parar el complex, que servia també com a base d'operacions per a la
CIA dels Estats Units al centre i el nord de Cisjordània. A més,
les tropes israelianes van intensificar les seves operacions a la
ciutat de Betlem.
L'Exèrcit israelià va atacar el complex de la Seguretat
Preventiva, qui durant el procés de pau fou sens dubte el seu
principal aliat en la lluita contra les organitzacions extremistes
islàmiques. Els tancs i helicòpters de combat van llançar desenes
d'obusos i míssils contra aquestes dependències, les més modernes
amb les quals compta el conjunt dels cossos i forces de seguretat
palestines, que van ser dissenyades i finançada per l'Agència
Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units. Va ser
precisament la CIA la que va aconseguir que les parts arribassin a
un acord pel qual es va produir un alto el foc després de diverses
hores d'intens bombardeig perquè els palestins evacuassin els seus
morts i ferits.
Per altra banda, durant un tiroteig al mercat de Betlem, ciutat
que fou ocupada pels israelians, els soldats van matar tres
activistes palestins i un jove que es trobava al lloc, segons les
mateixes fonts, que van precisar que els tres activistes eren
membres dels Màrtirs d'Al Aqsa, grup armat pròxim a Al Fatá, el
moviment d'Arafat. Les mateixes fonts van afegir que els soldats
israelians van matar per trets a Hebrón (al sud de Cisjordània) un
palestí que es trobava al volant del seu vehicle.
Paramilitars israelians
En les proximitats de Ramal·lah, una cèl·lula clandestina sionista
assassinava dos pagesos palestins, que van ser objecte d'una
emboscada de carretera. Ja són deu els civils palestins morts en
aquest tipus d'accions per part de paramilitars extremistes
israelians des que començàs la segona Intifada, sense que els
serveis de seguretat israelians hagin estat capaços de saber qui
està darrere d'aquest tipus d'atacs venjatius.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.