TW
0

L'expresident iugoslau Slobodan Milosevic negà ahir a la Haia haver tingut coneixement de la matança de musulmans a Srebrenica, ocorreguda el juliol del 1995 a Bòsnia, un crim pel qual ell està acusat de genocidi. Milosevic va assegurar que s'havia assabentat de la matança d'uns 7.000 musulmans a Srebrenica, considerada un dels episodis més sagnants de la guerra bosniana, per l'enviat especial de la Unió Europea Carl Bildt.

L'acusat va negar que existissin relacions entre ell i els líders de la República Sèrbia "de Bòsnia", els pròfugs Radovan Karadzic i Ratko Mladic, acusats també de genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia (TPII). «Estàvem satisfets que els serbis aconseguissin sobreviure "a Bòsnia", però les relacions amb els líders de la República Sèrbia eren mínimes», va assegurar.

Milosevic va tancar ahir la seva intervenció davant del TPII en el mateix to i actitud que quan la va començar, dijous, responsabilitzant Occident de desmembrar el seu país i dels crims dels quals l'acusen. La intervenció de Milosevic va anar seguida de la primera declaració d'un testimoni de càrrec, Mahmut Bakali, diputat albanès del Parlament de Kosovo. «Aquí tot ho han girat damunt davall, els instigadors de la guerra n'estan acusant els qui intentaven mantenir la pau», va dir Milosevic, que va assenyalar desafiador amb el dit els tres jutges que l'escoltar al llarg de tot el matí.

Relaxat i segur de si mateix, l'expresident iugoslau va proclamar que els serbis no eren «l'origen de la guerra, sinó les víctimes» d'una campanya ordida per Occident i aprofitada pels nacionalistes croats i musulmans. Milosevic va tornar a l'ofensiva i va atacar la comunitat internacional per la seva actuació a la regió i va argumentar que la UE havia reconegut de manera prematura les repúbliques de Bòsnia-Herzegovina i de Croàcia.