Massacraren els soldats de la Raj Britànica. Esgotaren
virtualment l'Imperi Soviètic. Ara, estan sota sospita de ser els
responsables de l'atac al cor mateix dels EUA, la gran
superpotència del món. Si Washington decideix atacar l'Afganistan
perquè protegeix el principal sospitós de l'atemptat, Osama Bin
Laden, seguirà a altres potències que en el passat intentaren també
domesticar els afganesos. I fracassaren. La història de
l'Afganistan, un muntanyós país d'Àsia central, és una crònica
d'errors de càlcul. En el segle XIX, l'Exèrcit britànic intentà
envair-lo dues vegades cercant inútilment protegir les fronteres de
l'Índia. Moscou envià les seves tropes el Nadal de 1979 per
protegir les seves fronteres al sud. La seva retirada deixà un
balanç d'almenys 13.000 soldats soviètics morts i nou anys després,
precipità el col·lapse de la Unió Soviètica.
Els Estats Units donaren suport als mateixos que avui potser han
intentat destruir-lo, fonamentalistes que incloïen Osama bin Laden,
en la campanya per expulsar els soviètics de l'Afganistan. «Els
russos actuaren sense comprendre bé la situació en què es ficaven»,
afirmà J.N Dixit, exambaixador de l'Índia a Kabul. «EUA també està
sembrant els resultats del seu error de càlcul». Per molts de
membres de la Raj Britànica, el tema dels afganesos començà com un
joc, o el Gran Joc com després es digué, duit a terme per
ambiciosos soldats determinats a deixar els seus noms marcats en la
història. Eren portadors del fervor missioner propi dels cristians
del segle XIX, ja que creien que el seu desig de domesticar els
salvatges musulmans d'Afganistan representava una batalla del bé
contra el mal. Incitats pel temor que Rússia prengués el control de
l'Afganistan, Gran Bretanya l'envaí el 1838.
Uns 12.000 homes, 38.000 seguidors i milers de l'elefants i
camells marxaren cap a Kabul per instal·lar un govern «titella».
Però després vingué la rebel·lió i la posterior evacuació, en la
qual milers de persones moriren, assassinats per membres de la
tribu o bé a causa del fred i la fam. Els britànics tornaren a
envair el país el 1878. Aquest cop, els residents britànics a Kabul
i la seva escorta foren assassinats. Un segle després, el líder
soviètic Leonid Brezhnev ignorà aquells que demanaven que fos
cautelós i ordenà la invasió per establir un govern d'esquerra a
Kabul. Com els britànics en el passat, els soviètics subestimaren
la complexitat d'Afganistan. Tement que la influència soviètica al
sud asiàtic s'estengués a les estratègiques nacions productores de
petroli del Golf, Estats Units féu costat als rebels afganesos a
través de Pakistan, el seu principal aliat a la zona.
Però lluny d'estendre el seu poder, Moscou es va involucrar en
una perillosa guerra de guerrilles que es convertí en el Vietnam de
la Unió Soviètica. El líder reformista Mikhail Gorbachev n'ordenà
la retirada el 1988, però en fer-ho perdé suport a casa i,
eventualment, la feina. A això seguí el col·lapse de la Unió
Soviètica. Una vasta majoria d'Afganistan és ara controlada pel
govern fonamentalista Taliban, que té suport de Pakistan, antic
aliat dels EUA. I a l'Afganistan es deu amagar Bin Laden, apuntat
pel Colin Powell com el responsable dels atemptats dels Estats
Units. Osama Bin Laden «s'amaga al sud de l'Afganistan, a les
muntanyes de Kandahar», afirmava ahir el cap d'Estat major rus, el
general Anatoli Kvachnine. El milionari d'origen saudita té allà
una gran casa pròxima a la del líder suprem dels Taliban, el molá
Mohammad Omar. Però l'organització disposa de nombroses bases i
camps d'entrenament a altres regions afganeses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.