La guerrilla zapatista rebutja la Llei indígena i trenca el diàleg amb Fox

L'aprovació d'una llei de drets indígenes aferrada als anomenats Acords de San Andrés, signats el 1996 pel Govern i l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), és una de les tres condicions dels rebels per tornar al diàleg de pau, suspès des d'aquest mateix any. La reforma aprovada pel Congrés «no reprèn l'esperit dels acords de San Andrés... saboteja l'incipient procés d'acostament entre el Govern federal i l'EZLN», asseguraren els rebels. Aquests demanen que la llei inclogui, bàsicament, normes per a una autonomia real i lliure determinació, l'ús i gaudi dels recursos naturals, i l'elecció d'autoritats municipals, punts que per a ells es recollien satisfactòriament a l'acord de San Andrés.

Dissabte passat, la Cambra de Diputats aprovà la Llei amb 386 vots a favor i 60 en contra, després d'haver rebut el suport del Senat. Això no obstant, per ser promulgada, encara necessita l'aval d'almenys la meitat més una de les 32 legislatures estatals del país. El grup digué que ordenà al seu enllaç amb el Govern, Fernando Yáñez o comandant Germán, que «suspengui totalment la seva feina de correu entre l'EZLN i l'executiu federal (poder)», i anuncià que no reprendrà el diàleg de pau fins que no siguin «reconeguts constitucionalment» els drets indígenes.

Milers d'indígenes es mobilitzaran avui a diverses ciutats mexicanes contra la Llei de Cultura i Drets Indígenes aprovada pel Congrés, que significa una «burla» i viola drets conquerits, digué ahir un portaveu del Congrés Nacional Indígena (CNI). Juan Anzaldo, portaveu del CNI, que agrupa la majoria de les 56 ètnies del país, explicà que la mobilització més important es produirà a la capital mexicana, on desenes d'organismes indígenes han convocat una protesta amb el suport de diverses organitzacions sindicals.