L'OTAN desvincula l'ús d'armament amb urani empobrit de la leucèmia

Itàlia reconeix l'existència de 30 militars afectats per la síndrome dels Balcans

TW
0

L'OTAN intentà ahir posar fi a l'alarma que existeix en diversos països aliats sobre la síndrome dels Balcans amb l'afirmació que no existeix cap prova que demostri vincles entre l'ús d'armament amb urani empobrit i el càncer. La proposta d'Itàlia de suspendre els projectils que utilitzen aquesta substància no va ser secundada i només va tenir un feble suport d'Alemanya, segons fonts aliades.

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, George Robertson, es basà en estudis realitzats per l'ONU, l'Organització Mundial de la Salut i alguns països per negar que hi hagi relació entre l'urani empobrit i les leucèmies i malalties contretes per diversos soldats destacats en missions de pau a Bòsnia i a Kosovo. Això no obstant, el Consell Atlàntic, i en resposta a les peticions formulades per països com Itàlia, aprovà un pla d'acció que inclou la creació d'un comitè especialitzat, que disposarà de representació «d'organitzacions i autoritats civils».

Es pretén que en l'esmentat comitè hi estiguin representats «tots els implicats».
«No tenim res per amagar i sí per compartir», assenyalà Robertson en les primeres declaracions que ha oferit des que esclatà la polèmica fa més d'una setmana. El comitè s'encarregarà de realitzar el seguiment de la situació i de recollir-ne tota la informació, amb la qual s'elaborarà un informe que serà publicat a principis de febrer.

La tasca que l'Aliança Atlàntica comanarà al comitè especialitzat en urani empobrit se centrarà sobretot en «problemes pràctics i operacionals lligats a la neteja» de les zones bombardejades amb aquests projectils. En aquest sentit, Robertson confirmà que l'Aliança envià el juliol de 1999 a tots els països aliats un document que els advertia de les mesures de precaució que els seus soldats havien d'adoptar per manipular restes de carros de combat i zones bombardejades amb urani empobrit.