Gabriel Galmés reprèn a La cara manllevada, la seva darrera
ficció, alguns dels personatges protagonistes que el donaren a
conèixer en la seva primera novel·la, El rei de la casa, publicada
ara fa dotze anys.
L'escriptor, llicenciat en filologia anglesa, va néixer a
Manacor el 1962 i es va introduir en el món literari el 1986 amb un
recull de relats breus, Parfait amour per decantar-se després pel
camí de la novel·la, que després d'El rei de la casa, La vida
perdurable i El rei de la selva l'ha conduit fins a la creació
d'aquesta que es presentarà dimecres 29 de novembre, Una cara
manllevada. En aquesta narració Galmés mostra, tal vegada amb un
punt d'amargor, com el descobriment de la sensatesa resulta
trobar-se molt allunyat dels grans propòsits i els fets
grandiloqüents.
Això ho fa a través d'alguns dels protagonistes de la seva
primera novel·la que, inevitablement, han crescut a través del
temps i les pàgines i han arribat a la relativa maduresa dels 35
anys. Entorn d'aquests, Titus Palmer, Annabel Artigas, Xim Valls, i
altres de nous el novel·lista recrea un paisatge en què la
dificultat de madurar i la pèrdua de punts de refèrencia ocasionen
el desconcert i la incapacitat de crear nous referents amb la
convicció suficient.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.