D'ençà que l'escriptor José Carlos Llop es llançà a la
publicació dels seus dietaris, ha estat sempre considerat per la
crítica com un dels autors més importants en aquest gènere a
Espanya. Una nova aportació és la que ha aparegut al mercat
recentment, editada per Península en la seva col·lecció
Ficciones.
Sota el títol genèric de Diarios ha recollit l'escriptor els
fragments de les seves escriptures personals, en què projecta la
seva mirada introspectiva i alhora analítica respecte del món
circumdant. Les paraules d'Eduardo Jordà a propòsit d'ell són
aclaridores: «En cadascuna de les pàgines dels dietaris de Llop hi
ha una troballa sobre les motivacions de la nostra conducta o un
aforisme que ens ensenya quelcom imprevist o desconegut sobre
nosaltres mateixos.
De les més dilatades reflexions sobre fets o esdeveniments fins
als aforismes més breus o contundents s'emparen en les paraules que
Llop escriu al pròleg d'aquests Diarios, que abracen els anys 1986
a 1995: «Encara que jo mai no hagi escrit música "ja m'hagués
agradat, ja, tocar el piano" entenc aquests Diarios, fins i tot el
gènere mateix, com la música d'un violoncel, una viola tal vegada,
que interpretant la vida cerca la seva comprensió; i
interpretant-se el seu autor a si mateix, cerca unes notes noves
que, al final del trajecte, en el trajecte fins i tot, puguin
salvar-lo, deturar o minvar la caiguda, il·luminar
l'obscuritat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.