Amnistia Internacional presentà ahir arreu del món el seu
informe anual i centrà les seves crítiques en les autoritats de la
Xina, Aràbia Saudita i Rússia per les seves reiterades violacions
dels drets humans durant el 1999.
A la Xina «es va dur a terme la campanya repressiva més greu i
de major abast de tota la dècada contra la dissidència pacífica i
la llibertat religiosa» durant el 1997 i, segons explicà el
representant de l'organització, «milers de persones foren
detingudes arbitràriament per la Policia xinesa, i algunes foren
condemnades a llargues penes de presó després de judicis injusts o
enviats a camps de treballs forçats».
A la regió d'Orient Pròxim, Amnistia considera en el seu informe
que «s'han generalitzat les violacions de drets humans greus, amb
execucions a gran escala, ús sistemàtic de la tortura i judicis
sense les degudes garanties». A Aràbia Saudita «continuaren les
tortures i el tracte inhumà o degradant», segons Krekenberger, qui
explicà que el 1997 «Amnistia documentà 103 execucions, encara que
la xifra pot ser encara major».
Quant a Europa, Amnistia Internacional criticà durament Rússia
per la seva ofensiva militar a la república secessionista de
Txetxènia, «que va donar lloc a vertaderes atrocitats en matèria de
drets humans» el 1999 i mostrà «el menyspreu del dret internacional
humanitari per part de Moscou», segons Krakenberger, qui demanà que
«el respecte a aquest dret no sigui motiu de negociació per part de
les autoritats russes».
Dels països de la Unió Europea, Amnistia mostrà la seva
preocupació per dos assumptes: les lleis d'asil, «que cada vegada
són més restrictives», i l'augment de la violència contra els
immigrants, «traduït en maltractaments i tortures».
Respecte del continent americà, Amnistia va recordar el cas de
l'exdictador Augusto Pinochet, arrestat a Londres el 1998 i tornat
a Xile a principis d'any, com un impuls a nivell mundial contra la
impunitat de polítics i militars que cometeren violacions dels
drets humans amb especial virulència en passades dècades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.