El Solleric acull l'humanisme d'Igor Ustinov, mai no exhibit a Palma

El fill de l'actor Peter Ustinov inaugura avui vespre la seva primera mostra a l'Illa

Igor té a l'esquena una gran tradició artística familiar. | T.M.

TW
0

La planta baixa del Casal Solleric acull des d'avui l'humanisme d'un artista que du ja més de vint any en l'aventura de somiar escultures, de fer que prenguin foma i de dotar-les d'esperit. Igor Ustinov "fill de l'actor Peter Ustinov, distingit ahir vespre amb un dels Siurells d'Honor que atorga anualment el Grup Serra", presenta per primer pic a Mallorca la seva producció escultòrica, el tret i valor més característics de la qual, és la seva capacitat de transportar una gran dosi «d'humanitat».

Així, si més no ho expressà l'escultor mateix durant la presentació d'aquesta mostra, que s'inaugura avui vespre amb la col·laboració del departament de Cultura de l'Ajuntament de Palma. Vinculat a l'Illa des de ben infant "on ha estiuejat amb la seva famíla a Sant Elm i Andratx" Igor Ustinov assegurà que «cada escultura és per a ell una història personal diferent» segons el cas. Al darrere de cadascuna d'aquestes peces s'amaga un missatge filosòfic, amb què l'artista diu fer-se a poc a poc el seu camí cap a la veritat, i en relació a allò que l'envolta.

La tinent de batle de Cultura, Carme Feliu, encapçalà la presentació de la mostra en representació del consistori palmesà i destacà el vessant humanista d'aquest treball, elaborat tot ell en bronze. Aquesta és precisament la matèria preferida per Ustinov, atès que és allò que més devora es troba de l'ànima. «Es pot fer art amb matèries pobres però crear amb bronze és més gratificant en la mesura que li dóna més vida», afegí l'escultor, que en l'actualitat ha fixat la seva residència a París.

Amb l'exhibició d'una trentena de peces realitazades en els darrers tres i quatre anys, es pot comprovar que el denominador comú d'aquelles és el seu punt de partida, el cos humà, i el seu rostre inexistent, d'altra banda. I és que per a Ustinov aquests cossos, amb una morfologia sense cara, aconsegueixen donar «més energia a la peça sense haver de donar-los personalitat o individualitzar», assenyalà Ustinov.