La victòria de Berlusconi obliga D'Alema a demanar la confiança del Parlament

D'Alema, que ha assumit la seva responsabilitat personal en la derrota d'uns comicis en els quals Berlusconi s'ha imposat a vuit regions i ha confirmat la seva ascensió davant les generals del 2001, haurà de cercar consens amb els membres de la coalició progressista que lidera, ja que les diferències que els han enfrontat han estat en bona part responsables del fracàs electoral.

L'opció d'avançar les legislatives, entonada per l'oposició, seria «un greu error», afirmà D'Alema en les escasses declaracions realitzades després de la reunió amb Ciampi.

El primer ministre «en funcions», que ha definit el seu gest com «un acte de sensibilitat política i no com un deure institucional», explicà que dissoldre les cambres davant el referèndum per a la reforma electoral, que se celebrarà el 21 de maig, impediria «aprovar una llei necessària per a l'estabilitat del país».

Les eleccions anticipades són, això no obstant, l'única solució possible per a l'oposició conservadora, compacta entorn de Berlusconi i els seus dos principals aliats en aquests comicis, l'exsecessionista Umberto Bossi, el suport del qual ha estat fonamental en el Nord, i el dretà Gianfranco Fini, líder d'Aliança Nacional, el partit más votat a la regió del Lazio i a Roma.